El flâneur com a convalescent

Tagebuch.jpg

El 28 de setembre de 1928, el setmanari berlinès Das Tage-buch va publicar un article de Walter Benjamin sobre Robert Walser. En aquest text, Benjamin introdueix una idea que il·lumina l’obra de l’autor suís: en descriu els personatges com a convalescents. El convalescent vol gaudir del món d’una manera epicúria; és conscient del que ha patit i de la fragilitat i provisionalitat del seu estat actual. Tanmateix, l’associació entre flaneurisme i convalescència no és original de Benjamin. De fet, neix en Edgar Allan Poe. A «The Man of the Crowd» (1840), un dels primers textos que tracten la figura del flâneur, el narrador s’endinsa en la bulliciosa vida londinenca després d’una malaltia: «For some months I had been ill in health, but was now convalescent [...]» La narració de Poe descriu un recorregut estrany i recargolat pels carrers d’un Londres tenyit de foscor i misteri. Ara bé, el to de Walser sempre és als antípodes del Poe. Benjamin torna a il·luminar: «Aquesta noblesa infantil els personatges de Walser la comparteixen amb les figures dels contes, ja que aquests també emergeixen de la nit i de la bogeria [...]», «Són figures que han deixat rere seu la bogeria i per això mantenen una superficialitat tan esgarrifosa, tan completament inhumana, impertorbable.» Tot i que darrere del personatge bonhomiós de La passejada s’hi amaguen ―talment com en els contes per a nens, tan propers a Walser―, els pitjors malsons, «noblesa infantil» és una bona descripció del caràcter del personatge principal de La passejada.

Els protagonistes dels nostres tres primers llibres La passejadaEl nebot de Wittgenstein i Austerlitz són convalescents.