Walser i Kafka

geschichten_Walser.jpg

L’any 1914, Robert Musil va escriure una crítica en què comparava els Geschichte de Robert Walser amb Consideració i El fogoner, els primers relats publicats per Franz Kafka. Musil hi deia: «Crec que l’estil peculiar de Walser ha de ser seu i prou, i que no es presta a inspirar cap gènere literari, i és per això que, Consideració, el primer llibre de Kafka, m’inquieta, perquè sembla un cas especial d’estil Walser, tot i que està escrit abans dels contes». De fet, Kafka coneixia l’obra de Walser. Ho sabem perquè Max Brod descriu amb quin entusiasme el seu amic llegia i rellegia en públic algunes narracions d’aquest escriptor suís, sovint sense poder aguantar el riure.

 

La influència de Walser en l’obra de Kafka és clara. (Borges diria que l’ordre dels protagonistes en d’aquesta frase es podria capgirar i continuaria tenint sentit, o potser en tindria més.) Un exemple paradigmàtic: a Jakob von Gunten (1909), el protagonista manifesta la seva alegria per «ser petit i romandre petit» i és justament això el que fa durant tota la novel·la. La petitesa com a virtut i fortalesa és un element clau en Kafka, també. Justament, a Der andere Prozess (1969), Elias Canetti —un altre autor que sempre va elogiar l’obra de Walser— escriu el següent sobre l’autor txec: «Com que detesta la violència però no se sent capaç de combatre-la, el que fa és augmentar la distància que el separa del més fort, empetitint-se. Gràcies a aquesta reducció obté dos avantatges: esdevé massa insificant per l’amenaça i s’allibera a si mateix de qualsevol mitjà de violència; els animals petits en què s’estimava més transformar-se sempre eren inofensius». A L’anello di Clarisse (1984), Claudio Magris, citant Werner Kraft, resumeix aquesta idea: «L’art de Walser és, sobretot, l’art d’esvair-se, de difuminar-se en allò més mínim i insignificant». Tornem a Jakob von Gunten: «Només aconsegueixo respirar en les regions inferiors». A Gregor Samsa no li permeten ni això.