França per als francesos

La nit del 8 al 9 de maig de 1990, trenta-quatre tombes jueves del cementiri de Carpentràs van ser profanades. L’escàndol va colpir la societat francesa durant uns quants dies i apareix a El llibre de l’hospitalitat —escrit aquell any mateix— en diversos fragments. Aquest n’és un exemple:

«Quan em mori —deia un jueu— no voldria ser enterrat sinó incinerat: no desitjo tenir tomba, per por que qualsevol passant malintencionat inscrigui, un dia, en lletres negres o vermelles, damunt la làpida que em protegiria, un eslògan antisemita de collita pròpia. No ho suportaria.

»I seria per tota l’eternitat.»

I més endavant:

«A les manifestacions d’indignació provocades per la profanació del cementiri jueu de Carpentràs, les ha succeïdes el silenci. I com podria ser altrament? Creiem que ho hem dit tot d’un acte innoble quan l’hem condemnat amb tota l’ànima, amb totes les nostres forces. Però aquest acte odiós, repugnant, sempre és la conseqüència lògica, previsible, d’un discurs, d’un seguit de discursos hàbilment, sorneguerament, mantinguts; vehiculats, amplificats, denunciats, si s’escau, per alguns; la major part del temps tolerats en nom de la llibertat d’expressió que un país democràtic concedeix als seus súbdits.

»Discurs antisemita —el més antic de tots—. Discurs racista, al qual s’ha afegit, recentment, el discurs contra la immigració; un al·legat, de fet, contra la presència de l’immigrant que hom no tolera més a casa.

»D’altres discursos han sortit a la llum, aquests darrers anys. Tots apel·len, més o menys, als primers, i se’n distingeixen, tanmateix, pel grau de violència.

»Ara bé, el discurs antisemita no és el discurs racista, i viceversa. Els problemes, engendrats per una immigració mal controlada, han fet néixer, ràpidament, un discurs reestructurat contra l’estranger, responsable de tots els nostres mals.

»Haver reunit aquests tres discursos en un d’únic és haver permès que cadascun es desenvolupi amb i per mitjà de l’altre; una manera, sobretot, de reactualitzar-los, segons les circumstàncies; ja que aquests discursos s’inspiren, sempre, en l’actualitat, i per tant hi estan indefectiblement lligats; és, al final, haver inaugurat un discurs que, en la seva confusió, permet totes les interpretacions; discurs d’odi i d’exclusió.

»Excloure és, d’alguna manera, excloure’s. El rebuig a la diferència condueix a la negació de l’altre. Oblidem que dir “Jo” és, ja, dir la diferència?»

La nit del 18 al 19 de febrer de 2019, vuitanta tombes del cementiri de Quatzenheim, a Alsàcia van ser profanades. S’hi van pintar esvàstiques i lemes neonazis. El llibre de l’hospitalitat és un llibre actual.

Editorial Flaneur