Marcelle Jabès

 
Marcelle_Jabes.jpg
 

De les tres gran ferides que marquen la vida de Jabès, n’hi ha dues de força conegudes i una de tercera que no ho és tant. Les dues primeres són la Xoà i l’exili; la tercera, la mort de Marcelle, la seva germana gran.

Marcelle Jabès va morir d’una tuberculosi agreujada per una nefritis, però la data del seu traspàs —com la del naixement d’Edmond— no està clara, com si es tractés d’un esdeveniment que hagués transcendit el temps. Quan Jabés en parlava, situava la mort de Marcelle l’any 1924 i, de fet, hi ha una foto del 25 de setembre de 1924 de la noia amb els seus pares. Tanmateix, el registre d’El Caire recull que Marcelle va morir el 30 de setembre de 1921. Així, doncs, Jabés va perdre la seva germana a nou anys. O a dotze. Sigui com sigui, la ferida serà traumàtica i es farà evident en moltes obres seves.  

Jabès tenia una relació molt estreta amb la seva germana. Ella l’havia iniciat en el món de la lectura i de l’escriptura. En el moment del decés, Edmond estava sol amb la seva germana, que ja feia temps que només podia estar-se al llit, on el més lleuger contacte amb el llençol li feia mal. El fet que Marcelle morís amb un somriure als llavis, serena i conformada, va influir decisivament en la manera com Jabés retrata la mort ens els seus llibres, és a dir: defugint-ne el dramatisme.  

Editorial Flaneur