L’home de la multitud

«Caminava a pas viu sense aturar-se mentre jo el seguia amb la perplexitat més absoluta, decidit a no abandonar un escrutini pel qual tenia un interès tan absorbent. Va sortir el sol mentre nosaltres avançàvem i, quan vam haver arribat una vegada més a aquell punt tan abarrotat de la populosa ciutat, el carrer de l’hotel D. Presentava un aspecte d’ocupació i d’activitat humana a penes inferior al del vespre abans. I allí, durant molta estona, entre la confusió que creixia a cada moment, vaig preservar en la persecució del desconegut.»

L’home de la multitud, d’E. A. Poe, és el veritable i originari manifest de la figura del flâneur que consolidarà Baudelaire i eixamplarà Benjamin. Narra el delit i l’avidesa dels ulls en contemplar la vivesa del món extern, amb tots els seus detalls i matisos. Però sobretot constata que, aquell qui cerca el seu lloc en la multitud, en el fons, desitja foragitar la seva soledat.