Hannah Arendt

Hannah Arendt (Linden, 1906 – Nova York, 1975) és la pensadora més influent de la segona meitat del segle xx. Filla d’una família jueva assimilada, als divuit anys entra a la universitat de Marburg per estudiar-hi teologia. Allà coneix Martin Heidegger, que la influirà inicialment i amb qui mantindrà una breu relació amorosa. Després de l’ascens del nazisme, Arendt deixa Alemanya i es trasllada, primer a Praga, Ginebra i París, i, finalment, als Estats Units. A París és on coneixerà Walter Benjamin, amb mantindrà un tracte d’amistat fins a la mort del pensador berlinès el 1940.

Supervivent d’un humanisme europeu de caràcter jueu que va quedar reduït al no-res, Arendt és una veu indispensable per entendre les arrels filosòfiques, polítiques i estètiques de l’inhumà, així com la traïció de les promeses del món modern (és per això que, sovint, se sent més propera a l’obra literària d’autors com Auden, Kafka, Broch, o Conrad que no pas a la de la majoria dels seus contemporanis filòsofs). El pensament de Hannah Arendt es distingeix per un rebuig frontal a la filosofia contemplativa i especulativa: la seva aposta parteix de l’obligatorietat de la participació activa de l’intel·lectual. Tot plegat parteix del dolor de saber que, a partir del segle xx, l’assassinat ja no és el pitjor que un home pot infligir a un altre.

Títols publicats per Editorial Flâneur