Hannah Arendt (Linden, 1906 \u2013 Nova York, 1975) \u00e9s la pensadora m\u00e9s influent de la segona meitat del segle xx. Filla d\u2019una fam\u00edlia jueva assimilada, als divuit anys entra a la universitat de Marburg per estudiar-hi teologia. All\u00e0 coneix Martin Heidegger, que la influir\u00e0 inicialment i amb qui mantindr\u00e0 una breu relaci\u00f3 amorosa. Despr\u00e9s de l\u2019ascens del nazisme, Arendt deixa Alemanya i es trasllada, primer a Praga, Ginebra i Par\u00eds, i, finalment, als Estats Units. A Par\u00eds \u00e9s on coneixer\u00e0 Walter Benjamin, amb mantindr\u00e0 un tracte d\u2019amistat fins a la mort del pensador berlin\u00e8s el 1940.<\/p>\n
Supervivent d\u2019un humanisme europeu de car\u00e0cter jueu que va quedar redu\u00eft al no-res, Arendt \u00e9s una veu indispensable per entendre les arrels filos\u00f2fiques, pol\u00edtiques i est\u00e8tiques de l\u2019inhum\u00e0, aix\u00ed com la tra\u00efci\u00f3 de les promeses del m\u00f3n modern (\u00e9s per aix\u00f2 que, sovint, se sent m\u00e9s propera a l\u2019obra liter\u00e0ria d\u2019autors com Auden, Kafka, Broch, o Conrad que no pas a la de la majoria dels seus contemporanis fil\u00f2sofs). El pensament de Hannah Arendt es distingeix per un rebuig frontal a la filosofia contemplativa i especulativa: la seva aposta parteix de l\u2019obligatorietat de la participaci\u00f3 activa de l\u2019intel\u00b7lectual. Tot plegat parteix del dolor de saber que, a partir del segle xx, l\u2019assassinat ja no \u00e9s el pitjor que un home pot infligir a un altre.<\/p>\n","protected":false},"featured_media":3035,"template":"","meta":{"_acf_changed":false,"_monsterinsights_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0},"class_list":["post-3077","autor","type-autor","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","autor-funcion-autor"],"acf":[],"yoast_head":"\n