(Par\u00eds, 1821 \u2013 1867). Crea una obra que \u00e9s el Par\u00eds de la seva \u00e8poca; una ciutat que, segons ell, representa tot all\u00f2 a qu\u00e8 s\u2019enfronta l\u2019home modern. El brogit de la vida urbana que el repugna i l\u2019atrau alhora\u2014 \u00e9s l\u2019escenari d\u2019on extreu la inspiraci\u00f3 per als seus poemes i assajos.<\/p>\n
Baudelaire \u00e9s el gran pioner de la poesia en prosa i, amb perm\u00eds de Poe, de la figura del fl\u00e2neur <\/em>literari. A Editorial Fl\u00e2neur el venerem.<\/p>\n Baudelaire: l\u2019home que se sent abisme. Orgull, tedi, vertigen: es veu fins al fons del cor, incomparable, incomunicable, increat, absurd, in\u00fatil, abandonat en un a\u00efllament total, suportant tot sol la seva pr\u00f2pia c\u00e0rrega, condemnat a justificar absolutament sol la seva exist\u00e8ncia, i escapant cont\u00ednuament, esmunyint-se de les seves pr\u00f2pies mans, replegat en la contemplaci\u00f3 i, alhora, llan\u00e7at fora de si mateix a una persecuci\u00f3 infinita, a un abisme sense fons, sense parets i sense foscor, misteri a plena llum, imprevisible i perfectament conegut. Per\u00f2 per desgr\u00e0cia seva, la seva imatge se li continua escapant. Aquesta ess\u00e8ncia fixa i singular que busca potser nom\u00e9s apareix a ulls dels altres. Potser \u00e9s absolutament necessari ser fora per captar els propis car\u00e0cters. Potser no som per nosaltres mateixos com ho s\u00f3n les coses. Potser ni tan sols som: sempre en tela de judici, sempre en suspens, potser ens hem de fer perp\u00e8tuament.<\/p>\n Tot l\u2019esfor\u00e7 de Baudelaire consistir\u00e0 a ocultar-se d\u2019aquests pensaments desagradables. I com que la seva naturalesa se li escapa, intentar\u00e0 atrapar-la en els ulls dels altres. La bona fe l\u2019abandona i ha de treballar sense treva per conv\u00e8ncer-se, ha de mirar de dominar-se davant els seus propis ulls; davant els nostres ulls \u2014per\u00f2 no davant els seus\u2014 apareix un nou tret de la seva figura: el de l\u2019home que, malgrat que experimenta profundament la seva condici\u00f3 d\u2019home, busca apassionadament amagar-se-la a si mateix<\/strong>.<\/p>\n Jean-Paul Sartre, Baudelaire (1947)<\/strong><\/p>\n","protected":false},"featured_media":2411,"template":"","meta":{"_acf_changed":false,"_monsterinsights_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0},"class_list":["post-3116","autor","type-autor","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","autor-funcion-autor"],"acf":[],"yoast_head":"\n
\nBusca el reflex de cert Charles Baudelaire, fill de l\u2019esposa d\u2019Aupick, poeta endeutat, amant de la negra Duval: la seva mirada va trobar la condici\u00f3 humana. Aquesta llibertat, aquesta gratu\u00eftat, aquest abandonament que li feien por, s\u00f3n el patrimoni de qualsevol home, no el seu particular. \u00c9s possible tocar-se, veure\u2019s alguna vegada?<\/strong><\/p>\n