GEORGE STEINER<\/p>\n
Aquest text va ser publicat per primer cop a Benjamin Studies\/ Studien 1, 2003, p\u00e0gines 13-23. Traducci\u00f3 de David Cusc\u00f3 i Escudero.<\/em><\/p>\n \u00c9s un gran honor, que em commou profundament, haver estat convidat a parlar davant vostre aquesta nit. Tinc tamb\u00e9 una sensaci\u00f3, genu\u00efna i simple, d\u2019ineptitud. Aquesta sala \u00e9s plena de persones m\u00e9s ben qualificades que no pas jo,\u00a0estakhanovistes<\/em>\u00a0en el camp dels estudis sobre Benjamin, mestres de la desconstrucci\u00f3 i del postmodernisme, la l\u00edrica postcolonial. Sincerament, em preocupa molt que les meves observacions no us semblin massa elementals.<\/p>\n M\u2019imagino que molts heu visitat o visitareu Portbou. \u00c9s un dels llocs m\u00e9s tristos de la terra. El cementiri \u00e9s infinitament desolador. El guia, que ensuma l\u2019inter\u00e8s del visitant, mostra la suposada tomba de Walter Benjamin. No en sabem res, realment, d\u2019on es troba aquesta tomba. La que us hi ensenyaran \u00e9s un esquer per a turistes amb una plaqueta sinistra dedicada al \u00abFil\u00f2sof alemany\u00bb. Aquestes paraules s\u00f3n falses, \u00e9s clar. Tot aix\u00f2 contrasta amb la immensitat de la ind\u00fastria benjaminiana, evident en ocasions com la d\u2019aquesta nit, en revistes especialitzades i en la voracitat acad\u00e8mica que envolta l\u2019obra del pensador berlin\u00e8s. Les ironies s\u00f3n profundes.<\/p>\n Durant l\u2019hivern de 1972-1973 vaig tenir el privilegi de compartir la resid\u00e8ncia de la Universitat de Zuric amb Gershom Scholem. A Scholem tamb\u00e9 li encantava menjar a l\u2019Hotel Schweirzerhof de Berna. Em va dur a la mateixa taula en qu\u00e8 ell i Walter s\u2019asseien sempre i on, a les acaballes de la Primera Guerra Mundial, van redactar els estatuts, el programa d\u2019ex\u00e0mens i de seminari d\u2019una universitat imagin\u00e0ria, sat\u00edrica i c\u00f2mica anomenada com un suburbi de Berna: Muri, la Universit\u00e4t Muri. Una nit Scholem em va dir: \u00abSeiem i establim els requisits que hauria de complir qualsevol estudiant que volgu\u00e9s participar en un seminari sobre Benjamin. Qu\u00e8 li haur\u00edem de demanar abans d\u2019admetre\u2019l?\u00bb El joc va acabar sent molt seri\u00f3s, com passa amb jocs com aquest, i vam establir dotze \u00e0rees que caldria con\u00e8ixer abans de llegir cap paraula de Walter Benjamin.<\/strong> Evidentment el n\u00famero dotze no hi \u00e9s innocent, tractant-se d\u2019un pensador jueu i cabalista. \u00c9s gaireb\u00e9 un n\u00famero predestinat.<\/p>\n N\u00famero u: l\u2019emancipaci\u00f3 de la burgesia germanojueva despr\u00e9s de Napole\u00f3 i Heine, la sortida del gueto<\/strong>. L\u2019ambig\u00fcitat profunda d\u2019aquesta situaci\u00f3: d\u2019una banda, el desplegament explosiu de talent comercial, financer i intel\u00b7lectual; de l\u2019altra, la contenci\u00f3 implosiva del gueto. La coexist\u00e8ncia complexa d\u2019aquestes dues realitats, vigent encara durant l\u2019\u00e8poca dels pares de Benjamin. La creaci\u00f3 de la nostra modernitat mitjan\u00e7ant la secularitzaci\u00f3 del judaisme a trav\u00e9s de Marx, Freud i Einstein. El culte a Goethe d\u2019una comunitat jueva emancipada per la qual aquest autor significava una pres\u00e8ncia talism\u00e0nica i imponent d\u2019esperan\u00e7a humanista europea. Un culte que es reflectir\u00e0 a les\u00a0Wahlverwandtschaften<\/em>,[1] el gran assaig que Benjamin va escriure entre 1923 i 1924 i, m\u00e9s tard, d\u2019una manera molt complexa i peculiar, en el seu extens article sobre Goethe (1925-26) que havia d\u2019apar\u00e8ixer a l\u2019Enciclop\u00e8dia de Moscou i que mai no fou publicat. I tamb\u00e9, t\u00edpic d\u2019aquesta burgesia germanojueva emancipada, una visi\u00f3 molt idealitzada d\u2019una Fran\u00e7a de les Llums, volteriana, lliure; una visi\u00f3 que ser\u00e0 q\u00fcestionada i entrar\u00e0 en crisi \u2014no tan sols a Fran\u00e7a, sin\u00f3 a tot Europa\u2014 despr\u00e9s de l\u2019afer Dreyfus i de totes les seves conseq\u00fc\u00e8ncies. Primer requisit, doncs: entendre aquest fragment intricat de la hist\u00f2ria europea.<\/p>\n Segon requisit, diu Scholem: un coneixement dels moviments juvenils alemanys que no es limiti a Gustav Wyneken, el primer mestre de Benjamin, sin\u00f3 que vagi m\u00e9s enll\u00e0 i estudi\u00ef l\u2019anhel de lideratge en l\u2019Alemanya d\u2019aquella \u00e8poca<\/strong>, especialment en el cercle d\u2019Stefan George, per\u00f2 tamb\u00e9 en molts altres grups. I la hist\u00f2ria del terme\u00a0F\u00fchrer<\/em>, que Benjamin, al principi, com molts altres, far\u00e0 servir profusament.\u00a0F\u00fchrer<\/em>, amb la seva resson\u00e0ncia \u00e8tica i m\u00edstica: \u2018el professor\u2019, \u2018el mestre\u2019, \u2018l\u2019exemplar paradigm\u00e0tic, modulat en la pol\u00edtica del pragmatisme\u2019. En el nucli d\u2019aquesta construcci\u00f3, el jove jueu alemany es troba amb la tensi\u00f3 entre el nacionalisme assimilador i el sionisme naixent. Hi ha, tamb\u00e9, els debats encara m\u00e9s crispats a l\u2019entorn de figures com Buber i, una mica m\u00e9s endavant, Rosenzweig. I l\u2019impacte d\u2019aquest debat, d\u2019aquestes tensions i dial\u00e8ctica, en Benjamin, resumides en l\u2019ambig\u00fcitat del t\u00edtol fam\u00f3s de Herzl,\u00a0Altneuland<\/em>, \u2018l\u2019antiga nova terra\u2019. Una\u00a0Altneuland<\/em>\u00a0que ser\u00e0 l\u2019Israel sionista, format, com sabem, seguint els ideals bismarckians de l\u2019Estat-naci\u00f3, de manera que la tr\u00e0gica\u00a0fausse situation<\/em> la ten\u00edem all\u00e0 des del principi.<\/p>\n Un tercer cap\u00edtol seria la hist\u00f2ria, encara molt poc compresa, del pacifisme alemany.<\/strong> El pacifisme alemany era molt rar. L\u2019allunyament de Walter Benjamin de la Freideutsche Jugend va ser la primera trag\u00e8dia de la seva vida: Benjamin es va separar d\u2019aquest grup, que va adoptar una actitud militant activament patri\u00f2tica i a favor de la guerra. Entre els jueus aix\u00f2 significava una sobrecompensaci\u00f3 absurda que consistia a ser m\u00e9s patri\u00f2tics que els alemanys que els envoltaven. Les complicacions morals i psicol\u00f2giques de Scholem i Benjamin a partir de llur insubmissi\u00f3 i refugi posterior a Su\u00efssa. Mai no vaig ser capa\u00e7 de preguntar a Scholem sobre aquest tema (no m\u2019hi veia amb cor). Ell mateix solia explicar, tamb\u00e9 per escrit, l\u2019orgull enorme que va sentir quan es va fer passar per boig, com sabeu, fingint epil\u00e8psia davant de tres comit\u00e8s de revisi\u00f3. Benjamin tenia certificats m\u00e8dics totalment fraudulents que havia obtingut gr\u00e0cies a la pressi\u00f3 d\u2019una fam\u00edlia privilegiada. I quan llegim les cartes de Scholem, i sobretot la seva correspond\u00e8ncia amb Benjamin \u2014disponible en dos volums\u2014, trobem menys de mitja dotzena de refer\u00e8ncies a la Guerra Mundial que rugia al seu voltant i a la mort de molts que els eren propers i que no haurien volgut eludir el seu deure de cap manera. Aqu\u00ed hi ha un problema que no s\u00e9 resoldre, per\u00f2 que entenc que \u00e9s molt profund i important. Fins que no ens hi enfrontem i el comprenguem ens perdrem molta informaci\u00f3.<\/p>\n El quart requisit, \u00e9s clar, el desenvolupament de la llengua alemanya a partir de Luter i les seves traduccions de la B\u00edblia<\/strong>; del llinatge m\u00edstic i il\u00b7luminat de B\u00f6hme, Angelus Silesius i Novalis, i sobretot a partir de les t\u00e8cniques parat\u00e0ctiques de H\u00f6lderlin i de les seves traduccions de S\u00f2focles i comentaris d\u2019\u00c8dip<\/em>\u00a0i\u00a0Ant\u00edgona<\/em>, disponibles respectivament, just abans i despr\u00e9s de la Primera Guerra Mundial, gr\u00e0cies a la feina pionera de Norbert Hellingrath, que va caure heroicament al front. Hermetisme dram\u00e0tic, en diria jo, i expressionisme dial\u00e8ctic, que trobarem en la primera de les dues grans\u00a0R\u00f6merbriefe<\/em>[2]\u00a0de Karl Barth, en el\u00a0Geist der Utopie<\/em>[3]d\u2019Ernst Bloch, i, sobretot, en Heidegger, per arribar finalment a la \u00abSprache im Norden der Zukunft\u00bb (\u2018la llengua al nord del futur\u2019), el fam\u00f3s vers de Paul Celan. Aquesta llengua alemanya peculiar i particular sorgeix del llegat dual de la tensi\u00f3 entre la via pietista luterana i la gran prosa rom\u00e0ntica, objecte d\u2019estudi de Benjamin en els seus treballs i tesis primers. Sense un coneixement acurat d\u2019aquesta hist\u00f2ria sem\u00e0ntica, la famosa o, goso dir, not\u00f2ria textura de la secci\u00f3 que obre\u00a0Ursprung des deutschen Trauerspiels<\/em>[4]roman inaccessible. I fins i tot si ens submergim directament \u2014i n\u2019hi ha molts dins de la ind\u00fastria benjaminiana que, ja em perdonareu, no tenen un domini de l\u2019alemany que els ho permeti\u2014 en la immediatesa d\u2019aquest cap\u00edtol ric i complex de la hist\u00f2ria de la llengua alemanya, ens trobem amb una secci\u00f3 finalment \u00abmolt m\u00e9s dif\u00edcil que qualsevol cosa de Kant\u00bb (Adorno). O dit d\u2019una manera m\u00e9s senzilla: \u00abtot plegat \u00e9s absolutament incomprensible\u00bb (Scholem). Aix\u00f2 \u00e9s molt important perqu\u00e8 l\u2019alemany de Scholem \u00e9s sobrenaturalment \u2014quasi misteriosament\u2014 l\u00facid, com el de Freud. Freud i Scholem s\u00f3n els dos mestres de la claredat, d\u2019una claredat final. I Scholem va considerar que el fet que Benjamin tri\u00e9s l\u2019esoterisme \u00e9s important\u00edssim i digne d\u2019estudi.<\/p>\n Cinqu\u00e8 punt, i meravellosament ir\u00f2nic despr\u00e9s de la generosa benvinguda que hem rebut aqu\u00ed, la impossibilitat d\u2019accedir al m\u00f3n acad\u00e8mic<\/strong>, que t\u00e9 un paper tan dominant en la trag\u00e8dia i vida de Benjamin. La incapacitat de fer-se un lloc a la universitat. El cl\u00edmax d\u2019aquest frac\u00e0s s\u2019esdev\u00e9 amb la negaci\u00f3 de la\u00a0Habilitationsgesuch<\/em>[5]\u00a0de 1925. \u00c9s un frac\u00e0s que empenyer\u00e0 Walter Benjamin vers una inestabilitat boh\u00e8mia i la necessitat de dedicar-se al periodisme cultural independent, cosa que el far\u00e0 dependre tota la vida de l\u2019inter\u00e8s i\/o bona voluntat de diaris, de r\u00e0dios, d\u2019editorials, i m\u00e9s tard, quasi fat\u00eddicament, de l\u2019Institut de Recerca Social i del mecenatge de Horkheimer i Adorno. La sensibilitat de Benjamin queda del tot definida mitjan\u00e7ant la nost\u00e0lgia d\u2019un ressentiment ir\u00f2nic envers el m\u00f3n acad\u00e8mic. Mai no hi ha hagut cap professor m\u00e9s frustrat; mai. Un obituari, l\u2019\u00fanic, per\u00f2 absolutament cert: el que va apar\u00e8ixer al diari novaiorqu\u00e8s per a refugiats de llengua \u00eddix\u00a0Aufbau<\/em>, que l\u201911 d\u2019octubre de 1940 informava sobre \u00abel tr\u00e0gic su\u00efcidi del Professor Walter Benjamin, el conegut psic\u00f2leg universitari\u00bb. \u00danicament Kafka hauria escrit res semblant. Benjamin desitjava l\u2019acceptaci\u00f3 acad\u00e8mica i va afirmar reiteradament que li podria salvar la vida perqu\u00e8, de fet, l\u2019estatus universitari d\u2019Adorno, encara que fos molt precari o marginal, va ser d\u2019una import\u00e0ncia extrema quan es van expedir papers i visats.<\/p>\n Sisena q\u00fcesti\u00f3: la mentalitat del col\u00b7leccionista<\/strong>, un cap\u00edtol enormement ric i dif\u00edcil. Benjamin, el bibli\u00f2fil expert, el llibreter meravellosament h\u00e0bil i apassionat, el col\u00b7leccionista prestigi\u00f3s i exegeta de llibres infantils i de joguines del segle\u00a0xix, reunits en una famosa i magn\u00edfica col\u00b7lecci\u00f3. El terme \u2014hi tornar\u00e9\u2014 que llan\u00e7ar\u00e0 L\u00e9vi-Strauss, perfecte per a Benjamin: l\u2019\u00e8tica del bricolatge que \u00e9s latent en tot el\u00a0Passagen-Werk<\/em>[6]\u00a0i que \u00fanicament pot concebre un col\u00b7leccionista. O la famosa\u00a0boutade<\/em>, per\u00f2 que \u00e9s m\u00e9s que una ocurr\u00e8ncia: \u00abSomnio a escriure un llibre fet exclusivament de citacions\u00bb, que tamb\u00e9 \u00e9s un comentari de col\u00b7leccionista, d\u2019un virtu\u00f3s dels cat\u00e0legs de llibres, dels cat\u00e0legs raonats. La fascinaci\u00f3 emblem\u00e0tica de Benjamin per l\u2019al\u00b7legoria i el barroquisme, la col\u00b7lecci\u00f3 de figuri i configuracions. Benjamin, com Shakespeare, ens guia. \u00c9s un \u00abdrapaire de bagatel\u00b7les\u00bb suprem, t\u00e9 un ull fant\u00e0stic per all\u00f2 que \u00e9s diminut. Segons Benjamin, el drapaire dels carrers de Par\u00eds \u00e9s un testimoni de primera m\u00e0 de la naturalesa de la civilitzaci\u00f3 mercantil moderna. D\u2019aqu\u00ed prov\u00e9 un dels seus aforismes m\u00e9s captivadors, totalment inexplicable i convincent: \u00abHi haur\u00e0 mitologia mentre hi hagi captaires.\u00bb<\/p>\n El set\u00e8 cap\u00edtol, que Scholem tamb\u00e9 emfatitzava en les seves converses, roman inaccessible per a mi: Benjamin, el graf\u00f2leg<\/strong>. Scholem deia que si no s\u2019entenia, aleshores \u00abnichts anfangen\u00bb, \u2018res a fer\u2019. Per qu\u00e8? Per comen\u00e7ar hi ha el detall biogr\u00e0fic: gr\u00e0cies a les an\u00e0lisis grafol\u00f2giques, Benjamin va guanyar uns diners que necessitava perempt\u00f2riament. Aix\u00f2 \u00e9s un detall. S\u2019hi dedicava d\u2019una manera professional. Per\u00f2 hi ha lligams manifestos, imagino, amb el concepte d\u2019imatge, de tra\u00e7, de\u00a0Spur<\/em>,\u00a0Bild<\/em>,\u00a0Ann\u00e4herung<\/em>, i\u00a0Bildann\u00e4herung<\/em>,[7] amb les meditacions sobre l\u2019acte d\u2019escriure; l\u2019escriptura per mitj\u00e0 d\u2019enigmes de semblan\u00e7a, que no tenen a veure amb l\u2019analogia ni amb l\u2019equaci\u00f3. Una semblan\u00e7a no \u00e9s una equaci\u00f3, ni tampoc una analogia. Pel que sembla, en grafologia, si es vol dur a terme una an\u00e0lisi seriosa, les semblances s\u2019han de distingir delicadament i exactament. Hi torno, no tinc cap mena de compet\u00e8ncia pel que fa al que segurament podria ser un domini sin\u00e0ptic vital que connect\u00e9s moltes \u00e0rees de l\u2019obra de Benjamin.<\/p>\n La vuitena zona, tamb\u00e9 tancada per a mi: l\u2019experimentaci\u00f3 repetida amb narc\u00f2tics<\/strong> \u2014sembla que aqu\u00ed encara hi ha molta teca\u2014, i amb el haixix en particular. Aquesta pr\u00e0ctica es remunta, ara ho sabem, al 1927 o probablement abans. T\u00e9 a veure \u2014ho explica Benjamin mateix\u2014 amb l\u2019inter\u00e8s incessant per Baudelaire, per\u00f2 tamb\u00e9 amb la immersi\u00f3 en la contral\u00f2gica dels somnis, del surrealisme, de les al\u00b7lucinacions en l\u2019art i en la poesia en general. Benjamin va explorar profundament el m\u00f3n de la droga, va experimentar-hi en una \u00e8poca diferent de la nostra, i aquesta difer\u00e8ncia \u00e9s una de les transicions m\u00e9s fascinants cap a la modernitat. La droga no tenia l\u2019estatus d\u2019ara. La manera com Cocteau es drogava no \u00e9s la nostra, i aix\u00ed successivament. La sociologia era molt diferent. I em pregunto si el consum de drogues no t\u00e9 a veure tamb\u00e9 amb les lectures vision\u00e0ries de l\u2019Angelus Novus<\/em>, aquesta pres\u00e8ncia ic\u00f2nica que es remunta, com sabeu, al 1921, i amb les imatges peculiars del discurs abstracte de les darreres tesis. Si vaig entendre b\u00e9 Scholem, l\u2019addicte i el m\u00edstic s\u00f3n capa\u00e7os de fer concretes, bilden<\/em>, imaginar, ausbilden<\/em>, einbilden<\/em>, durchbilden<\/em>[8] unes relacions d\u2019abstracci\u00f3 extrema, incloent-hi la l\u00f2gica formal. Recordeu que Scholem era matem\u00e0tic i un l\u00f2gic formal magn\u00edfic. I diu que aquests s\u00f3n els dos camins, la illuminatio<\/em> genu\u00efna i la via de la droga, i si no en coneixes cap dels dos, no pots ni tan sols acostar-te al centre de la doctrina de la imatge i de la concreci\u00f3.<\/p>\n El nov\u00e8 cap\u00edtol: la q\u00fcesti\u00f3 laber\u00edntica sobre fins a quin punt Walter Benjamin va rebutjar el marxisme i el comunisme marxista-leninista.<\/strong> Es parla molt poc de les relacions profundes i tr\u00e0giques amb el seu germ\u00e0, que morir\u00e0 enmig d\u2019aquest drama, i que, com b\u00e9 deveu recordar, torna, torna per ser assassinat pel KPD. Coneixem, o aix\u00f2 creiem, les relacions de Benjamin amb Asja Lacis, que comencen el 1924. Tenim el diari de la visita que va fer a Moscou (1925-1926), editat p\u00f2stumament \u00e9s clar. Ens sembla que entenem el concepte de materialitat i de tecnicitat del llenguatge i de les arts a partir de la derivaci\u00f3 de la teoria marxista. Tenim en compte, encara que crec que no \u00e9s correcte, la famosa doctrina qui\u00e0smica de l\u2019estetitzaci\u00f3 del feixisme i del nazisme contraposada a la polititzaci\u00f3 de l\u2019art en el comunisme. Penso que \u00e9s una idea totalment err\u00f2nia \u2014nom\u00e9s cal fixar-se en la hist\u00f2ria de l\u2019art estalinista i de l\u2019Alemanya Oriental per saber que aquesta distinci\u00f3 ut\u00f2pica no funciona\u2014, per\u00f2 que va tenir molta import\u00e0ncia. Tamb\u00e9 hi ha el paper fosc que el metamarxisme de Benjamin va tenir en els conflictes amb Scholem i despr\u00e9s, com sabem, fatalment amb Horkheimer i Adorno. La integritat complexa de Benjamin pel que fa al que quedava de les seves conviccions marxistes molt especials va fer que, per un cant\u00f3, el contacte amb Nova York, que li podia salvar la vida, fos cada cop m\u00e9s dif\u00edcil, i per l\u2019altre va convertir en gaireb\u00e9 impossible la intimitat absolutament indispensable amb Scholem. I volem saber molt m\u00e9s sobre la influ\u00e8ncia brechtiana, a partir de 1929, en la vida de Benjamin i en la seva obra, i particularment sobre fins a quin punt el geni art\u00edstic de Brecht com a escriptor de met\u00e0fores, d\u2019aforismes, de par\u00e0boles i de faules breus i lac\u00f2niques influir\u00e0 en l\u2019ambici\u00f3 tardana de Benjamin de crear, tamb\u00e9, aforismes i textos did\u00e0ctics. No crec que puguem entendre formalment les seves incre\u00efbles darreres tesis teol\u00f2giques i hist\u00f2riques sense remuntar-nos a Kleines Organon[9]<\/em>, sobretot pel que fa a la manera com Brecht intenta (en una \u00e8poca en qu\u00e8 no hi ha temps, segons diu ell mateix) contreure els passatges llargs \u2014per a salvar-ne el sentit\u2014 en la totalitat cristal\u00b7lina de la brevetat.<\/p>\n Un des\u00e8 cap\u00edtol seria el paper decisiu de la traducci\u00f3 en la hist\u00f2ria de la llengua i la literatura alemanyes, i en la consci\u00e8ncia german\u00f2fona<\/strong>. L\u2019alemany creix a partir de la traducci\u00f3 de Luter de la B\u00edblia i de les traduccions que Goethe en fa sovint (moltes de segona m\u00e0, cert, per\u00f2 no pas totes, ni de bon tros) a partir de trenta-set lleng\u00fces. Ja he comentat que l\u2019alemany de Benjamin o de les seves doctrines \u00e9s inconcebible sense les traduccions que H\u00f6lderlin va fer de S\u00f2focles i Stefan George de Dante, Baudelaire i Verlaine. Benjamin va seguir de molt a prop la figura gaireb\u00e9 oblidada del tot, poc atractiva i irritant per\u00f2, com passa sovint, genial de Rudolf Borchardt, gran traductor de Dante i de Val\u00e9ry. Benjamin mateix, com sabeu, va traduir Baudelaire i Balzac. Ara, finalment, tenim disponibles i editades com cal, les seves traduccions de Baudelaire, Proust… Per a entendre l\u2019ontologia de Benjamin \u00e9s fonamental la noci\u00f3 de llengua ad\u00e0mica que \u00e9s subjacent a qualsevol articulaci\u00f3 aparentment separada, aix\u00ed com la metodologia del desxiframent, la recursi\u00f3 metam\u00f2rfica respecte a una autenticitat perduda o amagada en l\u2019Urtext[10]<\/em>. La semiologia universal de la correspond\u00e8ncia, a partir de Baudelaire, entre Wort und Bild[11]<\/em>, entre gest i emblema. Una semiologia de la qualitat d\u2019un text de ser tradu\u00eft, d\u2019intertextualitat i intratextualitat. Com he intentat mostrar a After Babel<\/em>, Walter Benjamin, com Paul Celan despr\u00e9s, es tradueix a si mateix a l\u2019alemany. La llengua de Benjamin i la de Celan s\u00f3n traduccions, tamb\u00e9 a l\u2019alemany, a partir d\u2019un conjunt sem\u00e0ntic d\u2019intu\u00efcions pr\u00e8vies als recursos limitadors de tota llengua i de les restriccions l\u00e8xiques i gramaticals formals del llenguatge natural.<\/p>\n L\u2019onz\u00e8 cap\u00edtol, al qual Scholem tamb\u00e9 donava molta import\u00e0ncia \u2014encara que d\u2019una manera una mica sard\u00f2nica\u2014 \u00e9s Benjamin i l\u2019eros<\/strong>. (Nota: a Nova York acaba d\u2019apar\u00e8ixer una novel\u00b7la \u2014n\u2019hi deu haver centenars\u2014 sobre Benjamin. \u00c9s una novel\u00b7la molt pobra \u2014no \u00e9s culpa seva, la majoria ho s\u00f3n\u2014 que mostra com una evid\u00e8ncia l\u2019afici\u00f3 de Benjamin pels bordells. No en tinc la m\u00e9s m\u00ednima pista, sobre aix\u00f2, per\u00f2 en la novella apareix com si fos un fet ben conegut. Fi de la nota.) Benjamin i l\u2019eros, el frac\u00e0s fog\u00f3s de les relacions duradores. Un cop i un altre, la incapacitat apassionada per mantenir relacions que durin, sigui amb Dora Kellner, Jula Cohn, Asja Lacis, potser fins i tot amb Lisa Fittko, i moltes altres dones. La finor incomparable de l\u2019an\u00e0lisi de Benjamin sobre l\u2019eros i la sexualitat en les Wahlverwandtschaften<\/em> de Goethe. Delicadesa inigualable en la lectura de tots els matisos de la gamma: Eros, Liebe, Leidenschaft, sexualitat[12]<\/em>. La barreja singular de timidesa, reserva i brutalitat que coneixem gr\u00e0cies als pronunciaments de Benjamin sobre la sexualitat, sobre la necessitat de dones i la por igualment necess\u00e0ria que li fan.<\/p>\n I finalment, en el dotz\u00e8 cap\u00edtol dels requisits imaginaris, el tema absolutament decisiu de la teologia, i cito (coneixeu la frase, tot estudi benjamini\u00e0 ha de comen\u00e7ar amb aquestes paraules): \u00abel paper secant de la teologia que hi ha a sota de cada l\u00ednia que escric\u00bb. \u00c9s a dir, el seu reflex invers, Spiegelbild<\/em>. Benjamin i el Heidegger modern s\u00f3n els dos te\u00f2legs parodiadors de la nostra \u00e8poca, entenent el mot parodiador amb tota la gravetat. Amb prou feines hi ha un node, una constel\u00b7laci\u00f3 d\u2019arguments i terminologia de Benjamin que no s\u2019acosti a la teologia o en derivi. Si recollim termes a l\u2019atzar com aura, messi\u00e0nic, l\u2019\u00e0ngel de la hist\u00f2ria, llengua ad\u00e0mica, la famosa distinci\u00f3 entre la trag\u00e8dia i el patiment, ic\u00f2nic, la davallada d\u2019all\u00f2 sagrat, el numen, on acaba la llista? All\u00e0 on Benjamin mostra el to m\u00e9s elevat de les seves recepcions reveladores \u2014en els escrits sobre Kafka, sobre la naturalesa interlinear del text, en les seves tesis hist\u00f2riques i teol\u00f2giques tardanes\u2014 treballa des de dins de la teologia i en contra seu, justament com Novalis, H\u00f6lderlin, Hegel i, d\u2019una manera decisivament transvestida, Karl Marx. Sense el recurs i les expressions teol\u00f2giques sovint tan expl\u00edcites, l\u2019obra de Walter Benjamin amb prou feines existiria.<\/p>\n 1\u00a0<\/sup>\u00abLes afinitats electives.\u00bb GEORGE STEINER Aquest text va ser publicat per primer cop a Benjamin Studies\/ Studien 1, 2003, p\u00e0gines 13-23. Traducci\u00f3 de David Cusc\u00f3 i Escudero. \u00c9s un gran honor, que em commou profundament, haver estat convidat a parlar davant vostre aquesta nit. Tinc tamb\u00e9 una sensaci\u00f3, genu\u00efna i simple, d\u2019ineptitud. Aquesta sala \u00e9s plena de persones […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":2852,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"_monsterinsights_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-2760","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-sin-categorizar"],"acf":[],"yoast_head":"\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n2\u00a0<\/sup>Carta als romans.
\n3\u00a0<\/sup>\u00abL\u2019esperit de la utopia.\u00bb (N. del t.)
\n4\u00a0<\/sup>\u00abL\u2019origen del drama alemany.\u00bb (N. del t.)
\n5\u00a0<\/sup>Sol\u00b7licitud d\u2019habilitaci\u00f3 per a l\u2019ensenyament universitari. (N. del t.)
\n6\u00a0<\/sup>\u00abLlibre dels passatges\u00bb. (N. del t.)
\n7\u00a0<\/sup>\u2018rastre\u2019, \u2018imatge\u2019, \u2018aproximaci\u00f3\u2019, \u2018aproximaci\u00f3 d\u2019imatges\u2019. (N. del t.)
\n8\u00a0<\/sup>\u2018desenvolupar\u2019, \u2018imaginar\u2019, \u2018formar\u2019. (N. del t.)
\n9\u00a0<\/sup>\u00abPetit orgue per al teatre.\u00bb (N. del t.)
\n10\u00a0<\/sup>text originari\u2019 (N. del t.)
\n11\u00a0<\/sup>\u2018paraula i imatge\u2019 (N. del t.)
\n12\u00a0<\/sup>\u2018eros\u2019, \u2018amor\u2019, \u2018passi\u00f3\u2019. (N. del t.)<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"