GEORGE STEINER<\/p>\n
Aquest text va ser publicat per primer cop a Benjamin Studies\/ Studien 1, 2003, p\u00e0gines 13-23. Traducci\u00f3 de David Cusc\u00f3 i Escudero.<\/em><\/p>\n \u201cDotze punts \u2014els haur\u00edem d\u2019anomenar espais\u2014, d\u2019un seminari imaginari en una universitat imagin\u00e0ria, que demanen, cadascun, estudi i avaluaci\u00f3. Cap especialista, ni cap hermeneuta no pot dominar-los tots, \u00e9s clar. I des de Scholem, Hannah Arendt, Karl L\u00f6with i Adorno no conec ning\u00fa que tingui la profunditat de visi\u00f3 necess\u00e0ria per a entrar en el m\u00f3n terriblement destru\u00eft de Walter Benjamin, en la matriu del seu pensament. Quatre companys exiliats en l\u2019era tr\u00e0gica del judaisme modern, amb vides i sensibilitats emparentades amb la condici\u00f3 obsessiva i agitada de Benjamin. Condici\u00f3 que \u00e9s absolutament determinant pel que fa a cada aspecte i faceta de l\u2019exist\u00e8ncia i pensament del pensador berlin\u00e8s. Aquesta \u00e9s la q\u00fcesti\u00f3. La identitat i dest\u00ed jueus de Benjamin \u00e9s l\u2019eix \u00fanic al voltant del qual gira l\u2019abast desconcertant dels seus interessos, el calidoscopi dels seus escrits, fragmentaris, incomplets i provisionals.\u201d<\/p>\n El context de Walter Benjamin \u00e9s el d\u2019un\u00a0moto spirituale\u00a0<\/em>fonamentalment jueu, un moviment, una\u00a0Energie<\/em>\u00a0d\u2019esperit o\u00a0Sprachkrise<\/em>,[13]\u00a0que va des de Sigmund Freud, Wittgenstein i Karl Kraus fins a l\u2019Escola de Frankfurt, l\u2019estructuralisme semi\u00f2tic de L\u00e9vi-Strauss, Roman Jakobson i, des d\u2019aquest estructuralisme, vers la direcci\u00f3 iniciada per Husserl i L\u00e9vinas.<\/p>\n Una direcci\u00f3 que t\u00e9 un ep\u00edleg l\u00f2gic en la desconstrucci\u00f3 derridiana actual. Hauria de quedar clar, una vegada m\u00e9s, que aquest viratge ling\u00fc\u00edstic, com en diu la filosofia nord-americana, procedeix \u00edntimament de la revolta jueva, autolacerant i par\u00f2dica alhora, contra una logocr\u00e0cia mil\u00b7len\u00e0ria, contra una sacralitzaci\u00f3 del text revelat com a llei i veritat. Aquesta revolta \u00e9s tan visible en la\u00a0Sprachkritik<\/em>[14]de Wittgenstein i de Karl Kraus com ho \u00e9s en el joc amb la indeterminaci\u00f3 i la buidor de la desconstrucci\u00f3 i el postmodernisme.<\/p>\n Per\u00f2 \u00e9s una revolta plena, paradoxalment (no: inevitablement), de la dial\u00e8ctica de la sacralitzaci\u00f3 del llenguatge. No necessitem que Freud ens ensenyi que en les dial\u00e8ctiques de la preocupaci\u00f3, de la for\u00e7a, de la consci\u00e8ncia i de la desesperaci\u00f3, on hi ha atac hi ha contramoviment. La gran\u00a0Sprachmystik<\/em>[15]\u00a0en les accions de rereguarda desesperada de Rosenzweig, de Scholem mateix, de L\u00e9vinas, de Paul Celan i de Walter Benjamin, \u00e9s precisament aquest contramoviment de sacralitzaci\u00f3 profundament talm\u00fadica o, si ho voleu, cabal\u00edstica, del llenguatge, que fa que els intents actuals d\u2019incorporar Benjamin al carnaval desconstructor, per no dir-ne lacani\u00e0 o postmodern, siguin tan equivocats i explotadors.<\/p>\n Benjamin es trobava en una cerca incessant, i cito el gran crit al final de Mois\u00e8s i Aaron: \u00abdu Wort, du Wort das mir fehlt\u00bb, un crit que resumeix el gran drama jueu del llenguatge<\/strong>: \u00abtu paraula, tu paraula que em manques\u00bb. La transgressi\u00f3 en els sentits essencials del sentit, en les barreres de la parla \u2014que trobem en el\u00a0Tractatus<\/em>\u00a0de Wittgenstein i en el silenci fatal de les sirenes de Kafka\u2014 est\u00e0 arrelada de manera cardinal en un judaisme tr\u00e0gic. La tornada a casa, sempre imminent per\u00f2 que mai no es produeix; una casa on mai no hem estat abans. Aix\u00ed \u00e9s com m\u2019imagino el messi\u00e0nic.<\/p>\n Per a Benjamin i els seus contemporanis de patiment, aquest \u00abtorneu a la casa on mai no heu estat\u00bb es troba ineluctablement unit a la\u00a0Rettung<\/em>, a l\u2019Errettung<\/em>, a la salvaci\u00f3, a la\u00a0salus<\/em>\u00a0de la paraula. No t\u00e9 res a veure, crec, amb la brillant exhibici\u00f3 de temes i actituds sociol\u00f2giques, psicoanal\u00edtiques i desconstructives, tan pr\u00f2digues en aquest congr\u00e9s. Passar per alt, encara que tan sols sigui un moment, el\u00a0Judentum<\/em>[16]\u00a0definidor, envoltant, ara tan irrecuperable \u2014no el podem recuperar, cap estudi\u00f3s no pot\u2014 que \u00e9s la vida i l\u2019obra de Walter Benjamin, \u00e9s afegir desolaci\u00f3, injust\u00edcia i falsificaci\u00f3 a la seva mem\u00f2ria i llegat. Aix\u00ed doncs, per a mi, i perdoneu la franquesa, parlar de Walter Benjamin \u00e9s dir el\u00a0kaddish<\/em>\u00a0a Portbou.<\/p>\n La pl\u00e8tora actual, l\u2019explosi\u00f3 de material secundari, comen\u00e7a d\u2019una manera terriblement ambigua amb un n\u00famero especial de la revista\u00a0Benjamin zum Ged\u00e4chtnis<\/em>\u00a0editada pel penedit Institut de Recerca Social a Nova York el 1942 (per b\u00e9 que\u00a0penedit<\/em>\u00a0no \u00e9s la paraula correcta, ho s\u00e9). Ja a l\u2019any 1949, vaig ser testimoni de la resurrecci\u00f3, molt lenta, de les obres de Benjamin, primer a l\u2019Alemanya Democr\u00e0tica i un any m\u00e9s tard amb el que vaig definir com a\u00a0Suhrkampkultur<\/em>.<\/p>\n Entre especialistes \u00e9s particularment dif\u00edcil d\u2019arribar a cap mena de\u00a0Bilanz<\/em>. Per\u00f2 em pregunto qu\u00e8 en deur\u00e0 sobreviure del pensament i escrits benjaminians. Quina \u00e9s la seva pres\u00e8ncia, o, per a usar la gran frase de Kierkegaard, el seu \u00abpassat present\u00bb,\u00a0seine Gegenwart-Vergangenheit<\/em>, el passat que \u00e9s present, que \u00e9s el que ens importa com a arque\u00f2legs que som. De la seva obra, qu\u00e8 en deur\u00e0 esdevenir font de discussions i pronunciaments futurs? Qualsevol resposta tan sols pot ser temptativa i repeteixo que segurament deur\u00e0 ser err\u00f2nia. Ho s\u00e9, i us demano que recordeu que el que us estic dient \u00e9s clarament una intu\u00efci\u00f3 personal.<\/p>\n Penso tot aix\u00f2 en una configuraci\u00f3 que inclouria els historiadors dels\u00a0Annales<\/em>\u00a0com Marc Bloch, l\u2019escola d\u2019hist\u00f2ria de l\u2019art i d\u2019iconologia d\u2019Abi Warburg i Panowski, i el concepte de bricolatge de L\u00e9vi-Strauss a la qual ja m\u2019he referit. Walter Benjamin ha fet altament comunicatiu el que William Blake va anomenar en una frase meravellosa \u00abla santedat del minut particular\u00bb. La seva visi\u00f3 antisistem\u00e0tica dels objectes espec\u00edfics, artefactes, trops gramaticals, escenaris urbans, genera un materialisme que \u00e9s dial\u00e8ctic, encara que d\u2019una manera molt parcialment marxista cl\u00e0ssica.<\/p>\n Textura i textualitat, la cositat de les coses, la\u00a0Dinglichkeit<\/em>\u00a0\u2014que, \u00e9s clar, es remunta a Kant\u2014, de la concatenaci\u00f3 abstracta i de l\u2019entreteixit que en Benjamin genera una universalitat particular molt rara, no s\u00e9 expressar-ho d\u2019una manera m\u00e9s intel\u00b7ligible, a partir del detall min\u00fascul. Benjamin exposa tesis abstractes i generals, o crides; novament el que Shakespeare anomenava \u00abun h\u00e0bitat local i un nom\u00bb. Com Aby Warburg, ell sap que D\u00e9u i la seva immensitat s\u00f3n en els detalls. Aquest hiperrealisme visionari \u2014goso dir-ne aix\u00ed\u2014 \u00e9s segurament fruct\u00edfer en la hist\u00f2ria social i la sociologia de l\u2019art d\u2019avui en dia.<\/p>\n Segonament, una gran part de l\u2019assaig fam\u00f3s sobre \u00abLa tasca del traductor\u00bb \u00e9s\u00a0\u00fcberpointiert<\/em>,\u00a0surpoint\u00e9<\/em>; la paraula alemanya \u00e9s l\u2019\u00fanica correcta, en angl\u00e8s sona molt cru:\u00a0too clever by half<\/em>\u00a0(\u2018excessivament brillant\u2019), per\u00f2 l\u2019observaci\u00f3 \u00e9s important. Per exemple, quan afirma que la traducci\u00f3 no s\u2019adre\u00e7a a cap lector o lectura veritable trobem una expressi\u00f3 paradoxalment molt valuosa. Aquest text virtu\u00f3s i la praxi de Benjamin com a traductor \u2014que actualment s\u2019estudien molt\u2014 segur que continuaran exercint un rol seminal en l\u2019hermen\u00e8utica i la po\u00e8tica de la traducci\u00f3. Soc prou arrogant per a esperar que\u00a0After Babel<\/em>\u00a0sigui una nota min\u00fascula de l\u2019assaig de Benjamin.<\/p>\n Tercerament, els estudis actuals relacionats amb els mitjans de comunicaci\u00f3 poden afegir Walter Benjamin a la llista dels seus precursors. Tenim la seva est\u00e8tica innovadora de la fotografia i la consideraci\u00f3 breu per\u00f2 v\u00edvidament suggeridora de la reproducci\u00f3 iconogr\u00e0fica i de la difusi\u00f3 en massa de l\u2019art, de la qual Andr\u00e9 Malraux extreu tant per al seu \u00abMuseu imaginari\u00bb, sense esmentar-ne mai la font.<\/p>\n Benjamin va ser un dels primers intel\u00b7lectuals i cr\u00edtics culturals que van dominar i avaluar, justament, el paper de la r\u00e0dio. Les q\u00fcestions actuals sobre autenticitat i similitud impl\u00edcites en el nou m\u00f3n multim\u00e8dia i d\u2019internet, amb les seves imatges i textos, representen una mena de compliment de les premonicions inspirades de Benjamin, i no puc evitar el pressentiment (tan sols \u00e9s un pressentiment) que encara ens donar\u00e0 instruments per a aproximar-nos als problemes epistemol\u00f2gics enormement dif\u00edcils que comporta el nou m\u00f3n de la realitat virtual.<\/p>\n Quart, la tesi per la qual el deure \u00e8tic i cognitiu de la hist\u00f2ria, del record actiu, \u00e9s rescatar de l\u2019oblit els oprimits, els esclaus, les v\u00edctimes de la injust\u00edcia triomfant, i fer-los reviure en contra de l\u2019amn\u00e8sia estrat\u00e8gica imposada per la hist\u00f2ria dels vencedors. Aix\u00f2 no \u00e9s original de Benjamin. Ho trobem en els rememoradors radicals que s\u00f3n els profetes d\u2019Israel. Ho trobem en cada verset del llibre d\u2019Amos. Ho trobem en la r\u00e0bia humanit\u00e0ria de V\u00edctor Hugo, a trav\u00e9s del\u00a0dix-neuvi\u00e8me si\u00e8cle<\/em>\u00a0i els seus\u00a0mis\u00e9rables<\/em>, que coneixia tan b\u00e9. Ho trobem en el crit de Blanqui: \u00abNo deixeu que els nostres d\u00e8spotes menteixin quan escriuen la nostra hist\u00f2ria.\u00bb<\/p>\n Aquest aspecte \u00e9s un element integral de les utopies retrospectives del marxisme en el socialisme revolucionari, per\u00f2 Benjamin li dona, indubtablement, una intensitat, una urg\u00e8ncia i una dignitat singulars. La seva \u00e9s la doctrina expl\u00edcita del que en hebreu anomenem\u00a0tikun olam<\/em>. Probablement, una vegada m\u00e9s, la frase clau de Benjamin \u00e9s\u00a0tikun olam<\/em>, que significa aproximadament, \u2018reparaci\u00f3\u2019, \u2018fer el b\u00e9\u2019, \u2018salvar per fer el b\u00e9 el que queda d\u2019aquest m\u00f3n destrossat\u2019.<\/p>\n Contra els vents de l\u2019horror que arrosseguen l\u2019Agelus Novus\u00a0<\/em>cap a un futur cec, el prec benjamini\u00e0 de just\u00edcia \u00e9s viu en la tasca de cr\u00edtica hist\u00f2rica del colonialisme, de l\u2019opressi\u00f3 que pateixen les dones i els nens, i d\u2019una manera molt evident, en els intents desesperats per recuperar la Xo\u00e0 de la falsificaci\u00f3 i l\u2019oblit.<\/p>\n A l\u2019\u00faltim, un llarg ep\u00edleg. Podria ser que l\u2019her\u00e8ncia m\u00e9s important de Benjamin tingui relaci\u00f3 tant amb el desenvolupament de les propostes fragment\u00e0ries de Nietzsche com amb les afinitats electives, les\u00a0Wahlverwandtschaften<\/em>, entre cultura i barb\u00e0rie, entre les humanitats i la inhumanitat.<\/p>\n El document principal aqu\u00ed \u00e9s la pr\u00f2pia vida de Benjamin<\/strong>. Per\u00f2 amb prou feines hi ha un text significant seu, des de la monografia del\u00a0Trauerspiel<\/em>\u00a0fins a les tesis teol\u00f2giques i hist\u00f2riques p\u00f2stumes, que no toqui o no sigui tocat per aquesta paradoxa o antin\u00f2mia absolutament centrals, les vinculacions de les quals s\u00f3n, en part, socials. Benjamin assenyala la massa que pateix, l\u2019esclavatge habitual que respira sota els monuments resplendents de l\u2019alta cultura.<\/p>\n Per\u00f2 el quid de la q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s molt m\u00e9s profund. Per a Benjamin t\u00e9 a veure amb les interrelacions opaques entre llengua i realitat f\u00edsica, entre ficci\u00f3 i imatgeria responsable,\u00a0Einbildung<\/em>, que podrien insinuar el germen de la falsedat, de l\u2019evasi\u00f3, de la corrupci\u00f3 i crueltat en l\u2019acte est\u00e8tic<\/strong> en si mateix. Aquest pressentiment, m\u2019aventuro a creure, guia la tasca dels grans cr\u00edtics, te\u00f2legs i pensadors socials. Al cap i a la fi, en cadascun de nosaltres hi ha un aspecte de Benjamin que ens agrada m\u00e9s que altres. En el meu cas, s\u00f3n les llargues cartes sobre Kafka que va intercanviar amb Scholem el 1938 i que crec que duen l\u2019art de la cr\u00edtica liter\u00e0ria i de la lectura a un cim inigualable.<\/p>\n Cal recordar aquestes i altres nombroses facetes de la pres\u00e8ncia de Walter Benjamin, del seu\u00a0Gegenwart<\/em>\u00a0(no oblidem que molt abans de Hegel se sabia que\u00a0Gegenwart<\/em>\u00a0cont\u00e9 la paraula\u00a0contra<\/em>). En alemany, pres\u00e8ncia \u00e9s adversitat. Aix\u00f2 \u00e9s fonamental, dual i dial\u00e8ctic: el\u00a0Gegenwart<\/em>\u00a0de Walter Benjamin ocupar\u00e0 aquest congr\u00e9s durant dies. No podem compactar ni circumscriure f\u00e0cilment aquests temes en una figura \u00fanica. I \u00e9s precisament aquesta figura que fa que la suma sigui m\u00e9s gran que les parts, encara que aquestes, per a l\u2019especialista, siguin fascinants.<\/p>\n La profunditat d\u2019esperit de Benjamin i el seu geni articulat de la tristesa eren tan grans que aquest home \u2014no ens enganyem\u2014 pat\u00e8tic, un captaire, derrotat, tan terriblement derrotat, ha encarnat una immensitat il\u00b7limitada de p\u00e8rdua i desolaci\u00f3.<\/strong> La p\u00e8rdua, cap de nosaltres no pot concebre-la, cap de nosaltres no pot comen\u00e7ar a concebre la p\u00e8rdua de la Xo\u00e0, del que podria haver estat. Ell representa aix\u00f2. Amb Kafka abans de la mitjanit, i amb Paul Celan despr\u00e9s de la mitjanit. Tots tres. Walter Benjamin porta damunt de les espatlles el pes inconcebible d\u2019un m\u00f3n que ha esdevingut cendres, d\u2019una civilitzaci\u00f3 anihilada, d\u2019una bestialitat i injust\u00edcia irreparables per sempre i totalment. \u00c9s el portador d\u2019un testimoni immemorial. I no crec que volgu\u00e9s que nosaltres f\u00e9ssim altrament. Gr\u00e0cies.<\/p>\n 13 <\/sup>\u2018crisi del llenguatge\u2019.(N. del t.) GEORGE STEINER Aquest text va ser publicat per primer cop a Benjamin Studies\/ Studien 1, 2003, p\u00e0gines 13-23. Traducci\u00f3 de David Cusc\u00f3 i Escudero. \u201cDotze punts \u2014els haur\u00edem d\u2019anomenar espais\u2014, d\u2019un seminari imaginari en una universitat imagin\u00e0ria, que demanen, cadascun, estudi i avaluaci\u00f3. Cap especialista, ni cap hermeneuta no pot dominar-los tots, \u00e9s clar. I […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":2854,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"_monsterinsights_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-2761","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-sin-categorizar"],"acf":[],"yoast_head":"\n
\n
\n14\u00a0<\/sup>\u2018cr\u00edtica ling\u00fc\u00edstica\u2019. (N. del t.)
\n15\u00a0<\/sup>\u2018m\u00edstica del llenguatge\u2019 (N. del t.)
\n16\u00a0<\/sup>\u2018jude\u00eftat\u2019 (N. del t.)<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"