{"id":2763,"date":"2024-09-08T20:45:33","date_gmt":"2024-09-08T18:45:33","guid":{"rendered":"http:\/\/editorialflaneur.cat.mialias.net\/?p=2763"},"modified":"2024-09-08T21:49:03","modified_gmt":"2024-09-08T19:49:03","slug":"lectura-de-la-tesi-ix","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.editorialflaneur.cat\/ca\/lectura-de-la-tesi-ix\/","title":{"rendered":"Lectura de la Tesi IX"},"content":{"rendered":"

Extracte de “Walter Benjamin. Av\u00eds d’incendi”, de Michael L\u00f6wy.<\/em><\/p>\n

Aquest \u00e9s el text m\u00e9s conegut de Benjamin, citat, interpretat, utilitzat incomptables vegades i en els contextos m\u00e9s diversos. No cal dir que ha colpit la imaginaci\u00f3 de la nostra \u00e8poca, segurament perqu\u00e8 toca una cosa profunda en la crisi de la cultura moderna. Per\u00f2 tamb\u00e9 perqu\u00e8 t\u00e9 una dimensi\u00f3 prof\u00e8tica: el seu av\u00eds tr\u00e0gic sembla que anunci\u00ef Auschwitz i Hiroshima, les dues cat\u00e0strofes m\u00e9s grans de la hist\u00f2ria de la humanitat, les dues runes m\u00e9s monstruoses, que coronen un amuntegament que s\u2019enfila \u00abfins al cel\u00bb.<\/p>\n

Aquesta tesi resumeix, \u00abcom en un punt focal\u00bb, tot el document. Es tracta d\u2019una al\u00b7legoria, en el sentit que els seus elements no tenen cap significaci\u00f3 fora del paper que l\u2019autor els assigna intencionadament. Benjamin estava fascinat per les al\u00b7legories religioses, especialment les del Trauerspiel<\/em>, el drama barroc alemany, on l\u2019al\u00b7legoria \u00e9s \u00abla facies hippocratica<\/em> de la hist\u00f2ria que s\u2019ofereix a la mirada de l\u2019espectador com un paisatge primitiu petrificat\u00bb.[1]<\/a> La Tesi ix \u00e9s ben b\u00e9 aix\u00f2, mot a mot.<\/p>\n

La Tesi es presenta com el comentari d\u2019un quadre de Paul Klee que Benjamin havia adquirit de jove. En realitat, el que descriu t\u00e9 molt poca relaci\u00f3 amb el quadre: es tracta essencialment de la projecci\u00f3 dels propis sentiments i idees damunt la imatge subtil i despullada que havia representat l\u2019artista su\u00eds.<\/p>\n

Per a la construcci\u00f3 d\u2019aquest text, Benjamin probablement es va inspirar en alguns passatges i imatges po\u00e8tiques de Les flors del mal<\/em>. Per exemple, aquests versos del poema lxxi (\u00abUn gravat fant\u00e0stic\u00bb) sembla que descriguin la visi\u00f3 del passat de la humanitat que percep l\u2019\u00c0ngel benjamini\u00e0:<\/p>\n

el cementiri immens, vast\u00edssim, glacial<\/em><\/p>\n

on jeuen, a la llum d\u2019un sol que ja no abriga,<\/em><\/p>\n

els pobles de la hist\u00f2ria: la moderna i l\u2019antiga.<\/em>[2]<\/p>\n

Per\u00f2 la relaci\u00f3 entre la Tesi ix i Baudelaire \u00e9s m\u00e9s profunda. L\u2019estructura significativa de l\u2019al\u00b7legoria es funda en una correspond\u00e8ncia<\/em> \u2014en el sentit baudelairi\u00e0\u2014 entre el sagrat i el prof\u00e0, la teologia i la pol\u00edtica, que travessa cadascuna de les imatges. El text mateix ens proporciona els dos sentits d\u2019una de les figures al\u00b7leg\u00f2riques: el corresponent prof\u00e0 de la tempesta que bufa des del Parad\u00eds \u00e9s el Progr\u00e9s, responsable d\u2019una \u00abcat\u00e0strofe sense treva\u00bb i d\u2019un amuntegament de runes que puja fins al cel. Pel que fa a les altres figures, cal cercar-ne la significaci\u00f3 social i pol\u00edtica en diversos textos de Benjamin.<\/p>\n

La tempesta que bufa des del Parad\u00eds evoca sens dubte la caiguda i l\u2019expulsi\u00f3 del Jard\u00ed de l\u2019Ed\u00e8n. A la Dial\u00e8ctica de la Il\u00b7lustraci\u00f3<\/em>, Adorno i Horkheimer ho interpreten en aquests termes en un passatge que repr\u00e8n la imatge i la idea de Benjamin (per\u00f2 sense citar-lo!):<\/p>\n

L\u2019\u00e0ngel amb l\u2019espasa de foc que va expulsar els humans del Parad\u00eds empenyent-los cap al cam\u00ed del progr\u00e9s t\u00e8cnic \u00e9s tot ell la imatge sensible d\u2019aquest progr\u00e9s.[3]<\/p><\/blockquote>\n

Quin \u00e9s l\u2019equivalent prof\u00e0 d\u2019aquest Parad\u00eds perdut del qual el progr\u00e9s ens allunya cada vegada m\u00e9s? Hi ha for\u00e7a indicis que suggereixen que per Benjamin es tracta de la societat primitiva sense classes. A l\u2019article sobre Bachofen (1935) que he esmentat a la introducci\u00f3, evoca, a prop\u00f2sit de les comunitats matriarcals antigues, \u00abuna societat comunista a l\u2019alba de la hist\u00f2ria\u00bb, profundament democr\u00e0tica i igualit\u00e0ria. I a l\u2019assaig \u00abPar\u00eds, capital del segle xix\u00bb torna a aquesta idea: les experi\u00e8ncies de la societat sense classes prehist\u00f2rica, dipositades en l\u2019inconscient col\u00b7lectiu \u00abes conjuguen amb realitats noves per fer n\u00e9ixer la utopia\u00bb[4].<\/p>\n

Als ant\u00edpodes del Parad\u00eds hi ha l\u2019Infern. Tot i que no \u00e9s el cas de la Tesi ix, molts textos de Benjamin suggereixen una correspond\u00e8ncia entre modernitat \u2014o progr\u00e9s\u2014 i condemna infernal. Per exemple, en aquest fragment de \u00abParc Central. Fragments sobre Baudelaire\u00bb (1938), que mostra afinitats evidents amb la Tesi ix: \u00abCal fundar el concepte de progr\u00e9s sobre la idea de cat\u00e0strofe. Que les coses \u00ab\u201ccontinu\u00efn aix\u00ed\u201d, vet aqu\u00ed la cat\u00e0strofe […]. El pensament de Strindberg: l\u2019Infern no \u00e9s en absolut el que ens espera, sin\u00f3 aquesta vida<\/em>\u00bb.[5] En quin sentit? Per Benjamin, a L\u2019obra dels passatges<\/em>, la quinta ess\u00e8ncia de l\u2019Infern \u00e9s l\u2019eterna repetici\u00f3 del mateix, el paradigma m\u00e9s terrible del qual no es troba en la teologia cristiana sin\u00f3 en la mitologia grega: S\u00edsif i T\u00e0ntal, condemnats a l\u2019etern retorn del mateix c\u00e0stig. En aquest context, Benjamin cita un passatge d\u2019Engels en qu\u00e8 compara la tortura interminable de l\u2019obrer, for\u00e7at a repetir sense treva el mateix moviment mec\u00e0nic, amb el c\u00e0stig infernal de S\u00edsif. Ara b\u00e9, no es tracta de l\u2019obrer i prou: tota la societat moderna, dominada per la mercaderia, est\u00e0 sotmesa a la repetici\u00f3, al sempre igual<\/em> (Immergleichen<\/em>) disfressat de novetat i moda: en el regne mercantil, \u00abla humanitat hi figura com a condemnada\u00bb.[6]<\/p>\n

L\u2019\u00c0ngel de la Hist\u00f2ria voldria aturar-se, guarir les ferides de les v\u00edctimes esclafades sota l\u2019amuntegament de runes, per\u00f2 la tempesta l\u2019arrossega inexorablement cap a la repetici\u00f3 del passat: noves cat\u00e0strofes, noves hecatombes, cada vegada m\u00e9s vastes i destructores. Hi ha un contrast sorprenent entre la mirada tr\u00e0gica de l\u2019\u00c0ngel de la Hist\u00f2ria de Benjamin i la mirada perfectament ol\u00edmpica que Schiller va descriure a \u00abQu\u00e8 \u00e9s la hist\u00f2ria universal i amb quin objectiu l\u2019estudiem?\u00bb (1789), un dels textos can\u00f2nics de l\u2019Aufkl\u00e4rung<\/em> progressista, que l\u2019autor de les Tesis segur que se sabia de mem\u00f2ria:<\/p>\n

Com el Zeus hom\u00e8ric, la Hist\u00f2ria observa amb una mirada igualment alegre els treballs sanguinaris de les guerres i l\u2019activitat dels pobles pac\u00edfics que s\u2019alimenten innocentment amb la llet dels seus ramats. Per molt desordenada que sembli la confrontaci\u00f3 de la llibertat humana amb el curs del m\u00f3n, la Hist\u00f2ria contempla amb tranquil\u00b7litat aquest joc conf\u00fas; perqu\u00e8 la seva mirada, que arriba lluny, descobreix a dist\u00e0ncia la fita cap on aquesta llibertat sense regles \u00e9s condu\u00efda per la cadena de la necessitat.[7]<\/p>\n

No podem evitar de pensar que Benjamin va contradir deliberadament aquest text c\u00e8lebre, i que va oposar la mirada desesperada del seu \u00e0ngel marxista-jueu a la mirada tranquil\u00b7la i \u00abalegre\u00bb del Zeus de Schiller…<\/p>\n

Les runes que apareixen en aquesta Tesi no s\u00f3n pas, com en els pintors o poetes rom\u00e0ntics, cap objecte de contemplaci\u00f3 est\u00e8tica, sin\u00f3 una imatge punyent de les cat\u00e0strofes, massacres i altres \u00abgestes sanguin\u00e0ries\u00bb de la hist\u00f2ria. Triant aquest terme Benjamin buscava, molt probablement, una confrontaci\u00f3 impl\u00edcita amb la filosofia de la hist\u00f2ria de Hegel, la immensa teodicea racionalista que legitimava cada \u00abruna\u00bb i cada inf\u00e0mia hist\u00f2rica com a etapa necess\u00e0ria en el cam\u00ed triomfal de la Ra\u00f3, com a moment ineluctable del Progr\u00e9s de la humanitat cap a la Consci\u00e8ncia de la Llibertat: Weltgeschichte ist Weltgericht<\/em> (\u00abLa hist\u00f2ria universal \u00e9s el tribunal universal\u00bb). Segons Hegel, la hist\u00f2ria apareix, a primera vista, com un immens camp de runes on ressonen \u00abels planys an\u00f2nims dels individus\u00bb, un altar on \u00abs\u2019ha sacrificat la felicitat dels pobles i la virtut dels individus\u00bb. Davant aquest \u00abquadre aterridor\u00bb, davant \u00abl\u2019espectacle lluny\u00e0 de la massa confusa de runes\u00bb, no podr\u00edem sin\u00f3 sentir \u00abun dolor profund, inconsolable, que res no pot apaivagar\u00bb, una revolta profunda i una aflicci\u00f3 moral. Ara b\u00e9, cal superar aquest \u00abprimer balan\u00e7 negatiu\u00bb i elevar-se per damunt d\u2019aquestes \u00abreflexions sentimentals\u00bb a fi de comprendre l\u2019essencial; \u00e9s a dir, que aquestes runes nom\u00e9s s\u00f3n mitjans al servei de la finalitat substancial, del \u00abveritable desenlla\u00e7 de la hist\u00f2ria universal\u00bb: la realitzaci\u00f3 de l\u2019Esperit universal.[8]<\/p>\n

El plantejament de Benjamin consisteix exactament a capgirar aquesta visi\u00f3 de la hist\u00f2ria, desmitificant el progr\u00e9s i fixant una mirada amarada d\u2019un dolor profund i inconsolable \u2014per\u00f2 tamb\u00e9 d\u2019una revolta moral profunda\u2014 damunt les runes que aquest mateix progr\u00e9s produeix. Les runes ja no s\u00f3n, com en Hegel, testimonis de la \u00abcaducitat dels imperis\u00bb \u2014l\u2019autor de La Ra\u00f3 en la Hist\u00f2ria<\/em> esmenta les de Cartago, Palmira, Pers\u00e8polis i Roma\u2014,[9] sin\u00f3 m\u00e9s aviat una al\u00b7lusi\u00f3 a les grans massacres de la hist\u00f2ria \u2014per aix\u00f2 la refer\u00e8ncia als \u00abmorts\u00bb\u2014 i a les ciutats destru\u00efdes per les guerres: des de Jerusalem, arrasada pels romans, fins a les runes de Guernica i de Madrid, les ciutats de l\u2019Espanya republicana que la Luftwaffe<\/em> va bombardejar entre 1936 i 1937.<\/p>\n

Per qu\u00e8 Benjamin descriu el Progr\u00e9s com una tempesta? El terme tamb\u00e9 apareix en Hegel, que descriu \u00abel tumult dels esdeveniments del m\u00f3n\u00bb com una \u00abtempesta que bufa en el present\u00bb.[10] Per\u00f2 Benjamin probablement manlleva el mot del llenguatge b\u00edblic, on evoca la cat\u00e0strofe, la destrucci\u00f3: la humanitat es va ofegar en el Diluvi a causa d\u2019una tempesta (d\u2019aigua), i una tempesta de foc va arrasar Sodoma i Gomorra. D\u2019altra banda, aquesta comparaci\u00f3 entre el Diluvi i el nazisme, Benjamin la suggereix el gener de 1937 en una dedicat\u00f2ria del seu llibre Deutsche Menschen<\/em> adre\u00e7ada a Scholem en qu\u00e8 equipara aquest mateix llibre amb una \u00abarca\u00bb \u2014constru\u00efda \u00absegons el model jueu\u00bb\u2014 davant l\u2019\u00abascensi\u00f3 del diluvi feixista\u00bb.[11]<\/p>\n

Per\u00f2 aquest terme tamb\u00e9 evoca el fet que, segons la ideologia conformista, el Progr\u00e9s \u00e9s un fenomen natural<\/em>, regit per les lleis de la natura i, com a tal, inevitable, irresistible. En una de les notes preparat\u00f2ries, Benjamin critica expl\u00edcitament aquesta actitud positivista, naturalista<\/em>, de l\u2019evolucionisme hist\u00f2ric:<\/p>\n

El projecte de descobrir lleis<\/em> que expliquin la successi\u00f3 dels esdeveniments no \u00e9s l\u2019\u00fanica, ni encara menys la m\u00e9s subtil, de les formes que ha adoptat l\u2019assimilaci\u00f3 de la historiografia a la ci\u00e8ncia natural (GS<\/em> i, 3, p. 1231)<\/p>\n

Com es pot aturar aquesta tempesta, com es pot interrompre la progressi\u00f3 fatal del Progr\u00e9s? Com sempre, la resposta de Benjamin \u00e9s doble: religiosa i profana. En l\u2019esfera teol\u00f2gica, es tracta de la missi\u00f3 del Messies; l\u2019equivalent o corresponent<\/em> prof\u00e0 del qual no \u00e9s altra cosa que la Revoluci\u00f3<\/em>. La interrupci\u00f3 messi\u00e0nica\/ revolucion\u00e0ria del Progr\u00e9s \u00e9s, doncs, la resposta de Benjamin a les amenaces que la continuaci\u00f3 de la tempesta mal\u00e8fica i la immin\u00e8ncia de noves cat\u00e0strofes feien planar damunt l\u2019esp\u00e8cie humana. Som a l\u2019any 1940, poc abans que es posi en marxa la Soluci\u00f3 Final. Una imatge profana de les notes preparat\u00f2ries resumeix b\u00e9 aquesta idea, bo i capgirant els llocs comuns de l\u2019esquerra progressista<\/em>:<\/p>\n

Marx va dir que les revolucions s\u00f3n la locomotora de la hist\u00f2ria mundial. Per\u00f2 pot ser que tot plegat sigui ben diferent. Pot ser que les revolucions siguin l\u2019acte mitjan\u00e7ant el qual la humanitat que viatja en aquest tren acciona els frens d\u2019emerg\u00e8ncia.[12]<\/p>\n

De manera impl\u00edcita, la imatge suggereix que si la humanitat permet que el tren continu\u00ef el seu cam\u00ed \u2014ja tra\u00e7at per l\u2019estructura d\u2019acer dels ra\u00efls\u2014 i res no n\u2019atura la cursa vertiginosa, anem de dret al desastre, el xoc o la caiguda dins l\u2019abisme.<\/p>\n

Nom\u00e9s el Messies podr\u00e0 acomplir all\u00f2 que l\u2019\u00c0ngel de la Hist\u00f2ria no pot fer per impot\u00e8ncia: aturar la tempesta, guarir les ferides, ressuscitar els morts i reunir el que ha estat destrossat (das Zerschlagene zusammenf\u00fcgen<\/em>). Segons Scholem, aquesta f\u00f3rmula cont\u00e9 una refer\u00e8ncia impl\u00edcita a la doctrina cabal\u00edstica del tikkun <\/em>[\u05ea\u05d9\u05e7\u05d5\u05df], la restituci\u00f3 messi\u00e0nica de l\u2019estat originari d\u2019harmonia divina que va ser esmicolat amb la xevirat ha-kelim<\/em> [\u05e9\u05d1\u05d9\u05e8\u05ea \u05d4\u05db\u05dc\u05d9\u05dd][13] el trencament dels recipients<\/em>, un concepte que Benjamin coneixia gr\u00e0cies a l\u2019article \u00abKabbalah\u00bb, publicat en alemany pel seu amic el 1932 a l\u2019Enciclop\u00e8dia Judaica<\/em>.[14]<\/p>\n

I quin \u00e9s l\u2019equivalent pol\u00edtic d\u2019aquesta restituci\u00f3 m\u00edstica, d\u2019aquest restabliment del Parad\u00eds perdut, d\u2019aquest Regne messi\u00e0nic? La resposta \u00e9s a les notes preparat\u00f2ries: \u00abAl concepte de societat sense classes, li hem de retornar el seu vertader rostre messi\u00e0nic, i aix\u00f2 en inter\u00e8s de la pol\u00edtica revolucion\u00e0ria del proletariat\u00bb; perqu\u00e8 nom\u00e9s adonant-nos de la significaci\u00f3 messi\u00e0nica que t\u00e9 podrem evitar els paranys de la ideologia progressista<\/em>.[15]<\/p>\n

La societat comunista del futur \u00e9s, fins a un cert punt, un retorn al comunisme primitiu, a la primera forma de societat sense classes, \u00aba les albors de la hist\u00f2ria\u00bb. Per tant, Scholem t\u00e9 ra\u00f3 quan escriu que, per Benjamin, \u00abel Parad\u00eds \u00e9s alhora l\u2019origen i el passat ancestral (Urvergangenheit<\/em>) de la humanitat i la imatge ut\u00f2pica de la seva futura redempci\u00f3\u00bb, per\u00f2 em sembla que s\u2019equivoca quan afegeix que es tracta d\u2019una concepci\u00f3 del proc\u00e9s hist\u00f2ric \u00abm\u00e9s c\u00edclica que no pas dial\u00e8ctica\u00bb. Per Benjamin, la societat sense classes del futur \u2014el nou Parad\u00eds\u2014 no \u00e9s el retorn pur i simple a la de la prehist\u00f2ria: cont\u00e9 dins seu, com a s\u00edntesi dial\u00e8ctica, tot el passat de la humanitat. La veritable hist\u00f2ria universal, fundada sobre la rememoraci\u00f3 universal de totes les v\u00edctimes sense excepci\u00f3 \u2014l\u2019equivalent prof\u00e0 de la resurrecci\u00f3 dels morts\u2014 nom\u00e9s ser\u00e0 possible en la futura societat sense classes.[16]<\/p>\n

El lligam que s\u2019estableix aqu\u00ed entre l\u2019era messi\u00e0nica i la futura societat sense classes \u2014com el de les altres \u00abcorrespond\u00e8ncies\u00bb de les Tesis de 1940\u2014 no es pot comprendre \u00fanicament en termes seculars. En Benjamin la cosa religiosa i la cosa pol\u00edtica tenen una relaci\u00f3 de reversibilitat rec\u00edproca, de traducci\u00f3 m\u00fatua, que escapa a qualsevol reducci\u00f3 unilateral: en un sistema de vasos comunicants, el fluid est\u00e0 necess\u00e0riament present en tots els dip\u00f2sits a la vegada.<\/p>\n

\n

[1] W. Benjamin, Origine du drame baroque allemand<\/em>, p. 178.<\/p>\n

[2] [Charles Baudelaire, Les flors del mal<\/em>, Barcelona: Edhasa, 1990, p. 216-217 (traducci\u00f3 de Xavier Benguerel) (N. del t.)] O aquests altres, del poema cxxxiii (\u00abFemmes damn\u00e9es\u00bb \/ \u00abDones condemnades\u00bb), que potser van inspirar la imatge de la tempesta que bufa del Parad\u00eds: \u00abDescendez, descendez, lamentables victimes, \/ Descendez le chemin de l\u2019enfer \u00e9ternel! \/ Plongez au plus profund du gouffre, o\u00f9 tous les crimes, \/ Flagell\u00e9s par un vent qui ne vient pas du ciel, \/ Bouillonnent p\u00eale-m\u00eale avec un bruit d\u2019orage\u00bb (\u00abBaixeu, baixeu, v\u00edctimes lamentables, \/ Baixeu pel cam\u00ed de l\u2019infern etern! \/ Caieu endins del fondal en qu\u00e8 els crims, \/ Fuetejats per un vent que no ve del cel, \/ Bullen mesclats amb renou de tempesta\u00bb).<\/p>\n

[3] Max Horkheimer i Theodor W. Adorno, Dialektik der Aufkl\u00e4rung<\/em>, Frankfurt am Main: Fischer Verlag, 1971, p. 162.<\/p>\n

[4] W. Benjamin, \u00abJ. J. Bachofen\u00bb, a \u00c9crits fran\u00e7ais<\/em>, p. 97 (GS<\/em> iii, 1, p. 220-230), i \u00abParis, capitale du XIXe si\u00e8cle\u00bb, a \u0152uvres<\/em> iii<\/em>, p. 47.<\/p>\n

[5] W. Benjamin, Charles Baudelaire<\/em>, Par\u00eds: Payot 1982, p. 242.<\/p>\n

[6] W. Benjamin, Le Livre des passages<\/em>, p. 131 (GS<\/em> v, 1, p. 162).<\/p>\n

[7] Schiller, \u00abWas heisst und zu welchen Ende studiert man Universalgeschichte?\u00bb a Kleine historische Schriften<\/em>, Berl\u00edn: Bong & Co., s. d., p. 186.<\/p>\n

[8] Hegel, La Raison dans l\u2019Histoire. Introduction \u00e0 la Philosophie de l\u2019Histoire<\/em>, Par\u00eds: 10\/18, 1965, p. 103. [La ra\u00f3 en la hist\u00f2ria<\/em>, Barcelona: Edicions 62, 1998, traducci\u00f3 de Gabriel Amengual i Coll. (N. del t.)]<\/p>\n

[9] Ib\u00eddem, p. 54.<\/p>\n

[10] Ib\u00eddem, p. 35.<\/p>\n

[11] G. Scholem, Walter Benjamin, Histoire d\u2019une amiti\u00e9<\/em>, trad. Paul Kessler, Par\u00eds: Calmann-L\u00e9vy, 1981, p. 225. L\u2019expressi\u00f3 \u00absegons el model jueu\u00bb apareix en una altra dedicat\u00f2ria del llibre que Benjamin fa a la seva germana Dora. Recordem tamb\u00e9 que alguns escriptors propers al feixisme, com Ernst J\u00fcnger \u2014objecte d\u2019una cr\u00edtica radical per part de Benjamin el 1930\u2014, havien descrit la guerra com una \u00abtempesta d\u2019acer\u00bb (t\u00edtol d\u2019un dels primers llibres de J\u00fcnger, de 1920).<\/p>\n

[12] W. Benjamin, GS<\/em> i, 3, p. 1232. Benjamin es refereix a un passatge de Marx que pertany a La lluita de classes a Fran\u00e7a 1848-1850<\/em>. Cf. Marx, Engels, Werke<\/em>, Berl\u00edn: Dietz, 1962, p. 85: \u00abDie Revolutionen sind die Lokomotiven der Geschichte\u00bb (Marx no fa servir el mot mundial<\/em>).<\/p>\n

[13] El rab\u00ed Isaac ben Salom\u00f3 L\u00faria (Jerusalem 1534 \u2013 Safed 1572), tamb\u00e9 conegut com l\u2019Arizal, va encunyar diversos conceptes cabal\u00edstics com el de tsimtsum<\/em> (contracci\u00f3), xevirat ha-kelim<\/em> (trencament dels recipients) i tikkun<\/em> (reparaci\u00f3), per tal d\u2019abordar els secrets de la Creaci\u00f3. (N. del t.)<\/p>\n

[14] G. Scholem, Walter Benjamin et son Ange<\/em>, p. 147, 150.<\/p>\n

[15] W. Benjamin, GS<\/em> i, 3, p. 1231-1232.<\/p>\n

[16] G. Scholem, Walter Benjamin et son Ange<\/em>, p. 145 i GS<\/em> i, 3, p. 1238-1239. Com observa Irving Wohlfarth en el seu notable assaig sobre el messianisme dels darrers textos de Benjamin, aqu\u00ed es tracta d\u2019una \u00abespiral\u00bb dial\u00e8ctica i no pas d\u2019un cercle, perqu\u00e8 el futur messi\u00e0nic \u00e9s l\u2019Aufhebung <\/em>\u2014en el sentit hegeli\u00e0\u2014 de tota la hist\u00f2ria passada. Cf. I. Wohlfarth, \u00abOn the Messianic Structure of Walter Benjamin\u2019s Last Reflections\u00bb, p. 186.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Extracte de “Walter Benjamin. Av\u00eds d’incendi”, de Michael L\u00f6wy. Aquest \u00e9s el text m\u00e9s conegut de Benjamin, citat, interpretat, utilitzat incomptables vegades i en els contextos m\u00e9s diversos. No cal dir que ha colpit la imaginaci\u00f3 de la nostra \u00e8poca, segurament perqu\u00e8 toca una cosa profunda en la crisi de la cultura moderna. Per\u00f2 tamb\u00e9 […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":2858,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"_monsterinsights_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-2763","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-sin-categorizar"],"acf":[],"yoast_head":"\nLectura de la Tesi IX - Editorial Fl\u00e2neur<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/www.editorialflaneur.cat\/ca\/lectura-de-la-tesi-ix\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Lectura de la Tesi IX - Editorial Fl\u00e2neur\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"Extracte de “Walter Benjamin. Av\u00eds d’incendi”, de Michael L\u00f6wy. Aquest \u00e9s el text m\u00e9s conegut de Benjamin, citat, interpretat, utilitzat incomptables vegades i en els contextos m\u00e9s diversos. No cal dir que ha colpit la imaginaci\u00f3 de la nostra \u00e8poca, segurament perqu\u00e8 toca una cosa profunda en la crisi de la cultura moderna. Per\u00f2 tamb\u00e9 […]\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/www.editorialflaneur.cat\/ca\/lectura-de-la-tesi-ix\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Editorial Fl\u00e2neur\" \/>\n<meta property=\"article:published_time\" content=\"2024-09-08T18:45:33+00:00\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2024-09-08T19:49:03+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/www.editorialflaneur.cat\/wp-content\/uploads\/noticia-29-tesi.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"414\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"535\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"author\" content=\"Webico\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"Article\",\"@id\":\"https:\/\/www.editorialflaneur.cat\/ca\/lectura-de-la-tesi-ix\/#article\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/www.editorialflaneur.cat\/ca\/lectura-de-la-tesi-ix\/\"},\"author\":{\"name\":\"Webico\",\"@id\":\"https:\/\/www.editorialflaneur.cat\/#\/schema\/person\/c31dba7aca819ae390a918e33c6e2398\"},\"headline\":\"Lectura de la Tesi IX\",\"datePublished\":\"2024-09-08T18:45:33+00:00\",\"dateModified\":\"2024-09-08T19:49:03+00:00\",\"mainEntityOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/www.editorialflaneur.cat\/ca\/lectura-de-la-tesi-ix\/\"},\"wordCount\":2903,\"publisher\":{\"@id\":\"https:\/\/www.editorialflaneur.cat\/#organization\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.editorialflaneur.cat\/ca\/lectura-de-la-tesi-ix\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/www.editorialflaneur.cat\/wp-content\/uploads\/noticia-29-tesi.jpg\",\"articleSection\":[\"Sin categorizar\"],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/www.editorialflaneur.cat\/ca\/lectura-de-la-tesi-ix\/\",\"url\":\"https:\/\/www.editorialflaneur.cat\/ca\/lectura-de-la-tesi-ix\/\",\"name\":\"Lectura de la Tesi IX - Editorial Fl\u00e2neur\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/www.editorialflaneur.cat\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/www.editorialflaneur.cat\/ca\/lectura-de-la-tesi-ix\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.editorialflaneur.cat\/ca\/lectura-de-la-tesi-ix\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/www.editorialflaneur.cat\/wp-content\/uploads\/noticia-29-tesi.jpg\",\"datePublished\":\"2024-09-08T18:45:33+00:00\",\"dateModified\":\"2024-09-08T19:49:03+00:00\",\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\/\/www.editorialflaneur.cat\/ca\/lectura-de-la-tesi-ix\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/www.editorialflaneur.cat\/ca\/lectura-de-la-tesi-ix\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.editorialflaneur.cat\/ca\/lectura-de-la-tesi-ix\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/www.editorialflaneur.cat\/wp-content\/uploads\/noticia-29-tesi.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.editorialflaneur.cat\/wp-content\/uploads\/noticia-29-tesi.jpg\",\"width\":414,\"height\":535},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\/\/www.editorialflaneur.cat\/ca\/lectura-de-la-tesi-ix\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Portada\",\"item\":\"https:\/\/www.editorialflaneur.cat\/ca\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"Lectura de la Tesi IX\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/www.editorialflaneur.cat\/#website\",\"url\":\"https:\/\/www.editorialflaneur.cat\/\",\"name\":\"Editorial Fl\u00e2neur\",\"description\":\"\",\"publisher\":{\"@id\":\"https:\/\/www.editorialflaneur.cat\/#organization\"},\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/www.editorialflaneur.cat\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Organization\",\"@id\":\"https:\/\/www.editorialflaneur.cat\/#organization\",\"name\":\"Editorial Fl\u00e2neur\",\"url\":\"https:\/\/www.editorialflaneur.cat\/\",\"logo\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.editorialflaneur.cat\/#\/schema\/logo\/image\/\",\"url\":\"https:\/\/www.editorialflaneur.cat\/wp-content\/uploads\/logo-flaneur.svg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.editorialflaneur.cat\/wp-content\/uploads\/logo-flaneur.svg\",\"width\":248,\"height\":100,\"caption\":\"Editorial Fl\u00e2neur\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.editorialflaneur.cat\/#\/schema\/logo\/image\/\"}},{\"@type\":\"Person\",\"@id\":\"https:\/\/www.editorialflaneur.cat\/#\/schema\/person\/c31dba7aca819ae390a918e33c6e2398\",\"name\":\"Webico\"}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Lectura de la Tesi IX - Editorial Fl\u00e2neur","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/www.editorialflaneur.cat\/ca\/lectura-de-la-tesi-ix\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"Lectura de la Tesi IX - Editorial Fl\u00e2neur","og_description":"Extracte de “Walter Benjamin. Av\u00eds d’incendi”, de Michael L\u00f6wy. Aquest \u00e9s el text m\u00e9s conegut de Benjamin, citat, interpretat, utilitzat incomptables vegades i en els contextos m\u00e9s diversos. No cal dir que ha colpit la imaginaci\u00f3 de la nostra \u00e8poca, segurament perqu\u00e8 toca una cosa profunda en la crisi de la cultura moderna. Per\u00f2 tamb\u00e9 […]","og_url":"https:\/\/www.editorialflaneur.cat\/ca\/lectura-de-la-tesi-ix\/","og_site_name":"Editorial Fl\u00e2neur","article_published_time":"2024-09-08T18:45:33+00:00","article_modified_time":"2024-09-08T19:49:03+00:00","og_image":[{"width":414,"height":535,"url":"https:\/\/www.editorialflaneur.cat\/wp-content\/uploads\/noticia-29-tesi.jpg","type":"image\/jpeg"}],"author":"Webico","twitter_card":"summary_large_image","schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"Article","@id":"https:\/\/www.editorialflaneur.cat\/ca\/lectura-de-la-tesi-ix\/#article","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.editorialflaneur.cat\/ca\/lectura-de-la-tesi-ix\/"},"author":{"name":"Webico","@id":"https:\/\/www.editorialflaneur.cat\/#\/schema\/person\/c31dba7aca819ae390a918e33c6e2398"},"headline":"Lectura de la Tesi IX","datePublished":"2024-09-08T18:45:33+00:00","dateModified":"2024-09-08T19:49:03+00:00","mainEntityOfPage":{"@id":"https:\/\/www.editorialflaneur.cat\/ca\/lectura-de-la-tesi-ix\/"},"wordCount":2903,"publisher":{"@id":"https:\/\/www.editorialflaneur.cat\/#organization"},"image":{"@id":"https:\/\/www.editorialflaneur.cat\/ca\/lectura-de-la-tesi-ix\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/www.editorialflaneur.cat\/wp-content\/uploads\/noticia-29-tesi.jpg","articleSection":["Sin categorizar"],"inLanguage":"ca"},{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/www.editorialflaneur.cat\/ca\/lectura-de-la-tesi-ix\/","url":"https:\/\/www.editorialflaneur.cat\/ca\/lectura-de-la-tesi-ix\/","name":"Lectura de la Tesi IX - Editorial Fl\u00e2neur","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.editorialflaneur.cat\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/www.editorialflaneur.cat\/ca\/lectura-de-la-tesi-ix\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/www.editorialflaneur.cat\/ca\/lectura-de-la-tesi-ix\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/www.editorialflaneur.cat\/wp-content\/uploads\/noticia-29-tesi.jpg","datePublished":"2024-09-08T18:45:33+00:00","dateModified":"2024-09-08T19:49:03+00:00","breadcrumb":{"@id":"https:\/\/www.editorialflaneur.cat\/ca\/lectura-de-la-tesi-ix\/#breadcrumb"},"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/www.editorialflaneur.cat\/ca\/lectura-de-la-tesi-ix\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.editorialflaneur.cat\/ca\/lectura-de-la-tesi-ix\/#primaryimage","url":"https:\/\/www.editorialflaneur.cat\/wp-content\/uploads\/noticia-29-tesi.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.editorialflaneur.cat\/wp-content\/uploads\/noticia-29-tesi.jpg","width":414,"height":535},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/www.editorialflaneur.cat\/ca\/lectura-de-la-tesi-ix\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Portada","item":"https:\/\/www.editorialflaneur.cat\/ca\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"Lectura de la Tesi IX"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/www.editorialflaneur.cat\/#website","url":"https:\/\/www.editorialflaneur.cat\/","name":"Editorial Fl\u00e2neur","description":"","publisher":{"@id":"https:\/\/www.editorialflaneur.cat\/#organization"},"potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/www.editorialflaneur.cat\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Organization","@id":"https:\/\/www.editorialflaneur.cat\/#organization","name":"Editorial Fl\u00e2neur","url":"https:\/\/www.editorialflaneur.cat\/","logo":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.editorialflaneur.cat\/#\/schema\/logo\/image\/","url":"https:\/\/www.editorialflaneur.cat\/wp-content\/uploads\/logo-flaneur.svg","contentUrl":"https:\/\/www.editorialflaneur.cat\/wp-content\/uploads\/logo-flaneur.svg","width":248,"height":100,"caption":"Editorial Fl\u00e2neur"},"image":{"@id":"https:\/\/www.editorialflaneur.cat\/#\/schema\/logo\/image\/"}},{"@type":"Person","@id":"https:\/\/www.editorialflaneur.cat\/#\/schema\/person\/c31dba7aca819ae390a918e33c6e2398","name":"Webico"}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.editorialflaneur.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2763","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.editorialflaneur.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.editorialflaneur.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.editorialflaneur.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.editorialflaneur.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2763"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/www.editorialflaneur.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2763\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2789,"href":"https:\/\/www.editorialflaneur.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2763\/revisions\/2789"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.editorialflaneur.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/2858"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.editorialflaneur.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2763"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.editorialflaneur.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2763"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.editorialflaneur.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2763"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}