437 Lewis Wharf, Massachusetts 02110<\/p>\n
22 de gener de 1975<\/p>\n
Estimada Hannah Arendt:<\/p>\n
Potser no em recordeu, per\u00f2 fa molt de temps vaig passar dos vespres al vostre apartament (i us soc, per descomptat, una lectora fidel…). Nom\u00e9s us escric per dir-vos que trobo que el vostre article sobre W. H. Auden al New Yorker <\/em>del 20 de gener \u00e9s l\u00facid, amable i emocionant. Amb prou feines vaig con\u00e8ixer Auden i una de les coses que em saben m\u00e9s greu \u00e9s que en les poques ocasions que el vaig veure em va fer massa vergonyar dir-li res. El llegia constantment des de l\u2019\u00e8poca de la universitat \u2014tots ho f\u00e8iem, aleshores\u2014; realment va ser el creador de l\u2019ambient en qu\u00e8 molts de nosaltres vam viure durant els anys trenta.<\/p>\n El que em va agradar del vostre text, en part, va ser que cit\u00e0veu molts dels versos que jo hauria citat si escrigu\u00e9s cap article d\u2019aquesta mena. (Tamb\u00e9 citaria les tres \u00faltimes estrofes de \u201cThe Fall of Rome\u201d. I \u201cwhose favorite color is blue\/ color of blue-bells\/ and boy\u2019s overalls\u201d… I per descomptat molts m\u00e9s.) No el vaig tractar personalment, per\u00f2 mai m\u2019hagu\u00e9s pensat que fos tan infeli\u00e7 com dieu que era. Aix\u00f2 m\u2019entristeix gaireb\u00e9 com si l\u2019hagu\u00e9s conegut.<\/p>\n Fa quatre o cinc trimestres que faig classe a Harvard i em sorprenc i m\u2019enfado constantment perqu\u00e8 els estudiants no en saben res, dels seus poemes, nom\u00e9s en coneixen un o dos dels que apareixen a les antologies; i, encara pitjor, no sembla que vegin la bellesa de la seva poesia ni la sentin gens. (Hi ha una o dues excepcions, per\u00f2 no crec que cap alumne meu hagi llegit mai cap llibre d\u2019Auden.) L\u2019Advocate <\/em>de Harvard traur\u00e0 un n\u00famero dedicat a Auden. O potser ja ha sortit, i ja l\u2019heu vist? Crec que hi ha contribu\u00eft molt bona gent. Si ho volgu\u00e9ssiu, us n\u2019enviaria una c\u00f2pia; no, ho far\u00e9 igualment; no cal que em respongueu.<\/p>\n \u00c9s probable que no em recordeu, per\u00f2 crec que tal vegada recordareu la meva amiga brasilera, Lota de Macedo Soares. Vau tenir una conversa que li va agradar molt i en va parlar molts anys.<\/p>\n Ben cordialment,<\/p>\n Elizabeth Bishop<\/p>\n 5 de febrer de 1975<\/p>\n Sra. Elisabeth Bishop<\/p>\n 437 Lewis Wharf<\/p>\n Boston, Mass. 02110<\/p>\n Estimada Elizabeth Bishop,<\/p>\n Quina ocurr\u00e8ncia creure que no us recordo. Recordo cada minut d\u2019aquell vespre tan notable amb la vostra amiga brasilera i, si us he de ser sincera, sempre m\u2019ha sabut greu no haver sabut res de v\u00f3s mai m\u00e9s. Potser en podem treure alguna cosa de tot aix\u00f2. Com que esteu a Boston, segur que veniu sovint a Nova York. M\u2019agradaria molt veure-us una altra vegada i agrair-vos les vostres amables paraules.<\/p>\n Vostra,<\/p>\n Hannah Arendt<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" 437 Lewis Wharf, Massachusetts 02110 22 de gener de 1975 Estimada Hannah Arendt: Potser no em recordeu, per\u00f2 fa molt de temps vaig passar dos vespres al vostre apartament (i us soc, per descomptat, una lectora fidel…). Nom\u00e9s us escric per dir-vos que trobo que el vostre article sobre W. H. Auden al New Yorker […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":2864,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"_monsterinsights_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-2766","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-sin-categorizar"],"acf":[],"yoast_head":"\n