Llibres

A l’Editorial Flâneur no veiem cap contradicció entre editar llibres que creiem que són formatius i, alhora, estar convençuts que un llibre també és un objecte. Per això ens en preocupa tant el contingut com la presentació.

 
 

Thomas l'Obscur

Maurice Blanchot
Traducció d'Arnau Pons

Edició bilingüe

Amb una veu que ja no cantava, que ja ni tan sols xerrava com la de l’ocell xerraire, home sense cap punt d’animalitat, vaig deixar de poder-me expressar. Pensava, fora de tota imatge i de tot pensament, en un acte que consistia a ser impensable. En tot moment jo era aquest home purament humà, únic exemplar d’individu suprem, pel qual cadascú es canvia a l’hora de la mort i que només ell es mor en lloc de tothom. [...]


 

Austerlitz

W. G. Sebald
Traducció d'Anna Soler Horta

Vaig anar comprenent de mica en mica que estava molt sol i que sempre ho havia estat, tant entre els gal·lesos com entre els anglesos i els francesos. No se’m va acudir mai pensar en els meus veritables orígens, va dir l’Austerlitz. Tampoc no vaig sentir mai que pertanyés a cap classe, professió o creença religiosa determinades. Entre artistes i intel·lectuals em trobava tan a desgrat com en la vida burgesa, i feia molt temps que no tenia força de fer amistat amb ningú. [...] Al final l’únic que em lligava a les persones eren certes formes de cortesia que portava a l’extrem i que avui sé, va dir l’Austerlitz [...]


 

La passejada

Robert Walser
Traducció de Teresa Vinardell Puig

Seguit de l'assaig «Le promeneur solitaire», de W. G. Sebald

—Passejar —vaig respondre— m’és imprescindible per revifar-me i per mantenir el contacte amb el món, perquè si no el sentís, no podria escriure ni mitja lletra més ni produir cap poema, per petit que fos, en vers o en prosa. Sense passejar seria mort i ja fa temps que hauria d’haver renunciat a la meva professió, que estimo apassionadament. [...]


 

El nebot de Wittgenstein

Thomas Bernhard
Traducció de Raül Garrigasait

El mil nou-cents seixanta-set al turó de Baumgartner una de les monges infermeres que hi treballaven sense repòs em va posar damunt el llit el meu Trastorn, acabat d’aparèixer, que havia escrit un any abans a la rue de la croix 60 de Brussel·les, però no vaig tenir prou força per agafar el llibre perquè només feia uns quants minuts que m’havia despertat d’una narcosi de diverses hores en la qual m’havien sumit els metges que m’havien obert el coll per poder-me treure de la caixa toràcica un tumor gros com un puny. [...]