La metafísica de la història

A la llista de les influències que s’endevinen rere l’obra de W. G. Sebald sempre hi apareix Walter Benjamin. Compareu, sinó, aquests dos textos, el primer d’Austerlitz; el segon, la famosa «Tesi IX» de Walter Benjamin.

«Des del començament va admirar-me la manera com l’Austerlitz elaborava les idees tot parlant, com era capaç de desenvolupar frases equilibrades a partir d’elements esparsos i com, per mitjà de la transmissió oral dels seus coneixements, s’aproximava pas a pas a una mena de metafísica de la història que feia que els records cobressin vida. Així, no oblidaré mai que va concloure les explicacions sobre el procediment de fabricació de les llunes altes de la sala d’espera preguntant-se, mentre donava un últim cop d’ull a les superfícies desllustrades dels miralls, “combien d’ouvriers périrent, lors de la manufacture de tels miroirs, de malignes et funestes affections à la suite de l’inhalation des vapeurs de mercure et de cyanide”.»

«Hi ha un quadre de Klee que s’anomena Angelus Novus. Representa un àngel que fa la sensació d’estar-se allunyant d’alguna cosa que mira fixament. Té els ulls oberts de bat a bat, la boca badada i les ales esteses. L’àngel de la història deu tenir un aspecte semblant. Té el rostre girat cap al passat. Allà on a nosaltres se’ns apareix una cadena d’esdeveniments, ell no hi veu sinó una única catàstrofe que va amuntegant ruïnes sense parar i les hi llença als peus. Ben segur que l’àngel voldria romandre al seu lloc, desvetllar els morts del seu son i unir de bell nou tot el que s’ha trencat. Però un fort vent sorgit del Paradís se li ha quedat agafat entre les ales amb tanta empenta que l’àngel ja no és capaç d’aplegar-les. Aquesta ventada l’impulsa amb una força impossible d’aturar cap al futur al qual dóna l’esquena, mentre que al seu davant el munt de ruïnes no para de créixer. Allò que anomenem progrés és aquest vent.»

 

Traducció de Pilar Estelrich