Les veus de Marràqueix

«Durant les setmanes que vaig passar al Marroc, no vaig provar d’aprendre l’àrab ni cap de les llengües berbers. No volia perdre ni una engruna de la força d’aquells crits estranys. Volia que els sons em colpissin per ells mateixos i no afeblir-los amb uns coneixements insuficients i artificials.»

A Les veus de Marràqueix Elias Canetti ens descriu d’una manera atípica el viatge que va fer a aquesta ciutat l’any 1954. Al llarg del llibre, Canetti fa aparèixer les idiosincràsies, trets i gestos d’una tradició que ell no coneixia a partir de diverses imatges i retrata els múltiples  vessants d’aquesta ciutat. El llibre és el resultat de confrontar-se amb una realitat que no és la pròpia, a partir de tenacitat d’observar les peculiaritats que s’amaguen en un món desconegut; és el testimoni d’un viatger que va mirar de captar l’essencial d’un món desconegut parant atenció als sorolls, els rugits, els brams i les veus d’una ciutat efervescent.