Nits d’insomni

«L’hivern els va caure al damunt. L’estació dels suïcidis va arribar abans d’hora. La terra, després d’una nevada, esdevenia d’una quietud lunar, satànica, brillant. Els arbres alts, alterats per la neu i el gel, apareixen en el paisatge àrtic com antigues formacions després d’un cataclisme d’esplendor maliciosa. Les petites casetes del carrer amb les seves estufes i forns que emetien calor, els seus llums resplendents que tremolaven en la blancor, feien pensar en barris de barraques esperant una destrucció que els podia arribar silenciosament a la nit.»

Nits d’insomni, amb el seu conjunt de records, meditacions i associacions lligats en forma de collage esborra els límits entre experiència i imaginació, i és un retrat del Nova York dels anys quaranta i cinquanta expressat amb una veu tan original com la del jazz que ressonava als clubs d’aquesta ciutat.