Debora Vogel
Debora Vogel (Burshtin, 1900 – Lviv, 1942) va ser una poeta, assagista i crítica d’art que va escriure en polonès i ídix. Nascuda al si d’una família jueva culta i poliglota, des de ben jove mostra un interès per la filosofia, la psicologia i la literatura. Dona d’una gran erudició, va viatjar a París i Berlín, ciutats on va rebre una forta influència de les avantguardes, sobretot del cubisme i del dadaisme. L’any 1930 coneix Bruno Schulz, amb qui mantindrà una gran amistat i a qui animarà i ajudarà a publicar el seu primer llibre.
L’àmbit de treball de Vogel és la ciutat moderna de la qual en capta i transmet el caràcter polifònic, mecànic i agressiu a través de formes geomètriques, línies, nocions abstractes i colors associats als estats d’ànim de la cultura de masses. Es tracta d’una poesia que se centra en la importància decisiva dels detalls més ínfims, que són les escletxes per on entreveiem una realitat sempre fugissera. D’aquesta manera, la poesia de Vogel rehabilita i dignifica el elements banals i tediosos de la vida quotidiana.
Per mitjà de l’ús de l’ídix en la seva poesia, Vogel pretén reivindicar una llengua que, pròpia de les classes populars jueves de l’Est d’Europa, ben pocs contemplaven com a llengua de cultura i d’avantguarda.
L’agost de 1942, Debora Vogel, el seu marit i el seu fill van ser assassinats mentre s’amagaven en una botiga abandonada del gueto de Lviv.
Títols publicats per Editorial Flâneur
-
Figures geomètriques
Debora Vogel
Traducció de Golda van der Meer
23 €
«El blanc és pla. Una casa normal vista des del davant, una casa avorrida on no passa res, un...