Joan Vinyoli

Joan Vinyoli i Pladevall (Barcelona, 1914-1984) és una de les veus més profundes i personals de la poesia catalana del segle xx. La seva obra, en gran part nascuda d’una formació autodidacta, concep la poesia com una via de coneixement i no pas com un simple exercici estètic. Influït decisivament per Rilke i Riba, així com pel romanticisme alemany (Hölderlin, Goethe) i autors com Rimbaud o Shakespeare, Vinyoli tradueix aquesta herència en una concepció gairebé metafísica del poema: el llenguatge ha de revelar l’ésser i fer present una experiència interior profunda.

La poesia de Vinyoli construeix una meditació constant sobre la condició humana (el pas del temps, l’amor, la solitud i la recerca de sentit) i representa la construcció d’una veu poètica plenament pròpia, capaç de convertir, com passa amb els grans autors, l’experiència individual en una veritat universal. Contràriament a la majoria, Vinyoli va saber fer-ne alguna cosa, de la seva indigència.

Títols publicats per Editorial Flâneur