Philip Roth

Phlip Roth va néixer a Newark, Nova Jersey, el 19 de març de 1933. Era el segon fill de Bess i Herman Roth, nord-americans de segona generació, i va créixer al barri majoritàriament jueu de Weequahic, una zona a la qual tornaria un cop i un altre en la seva obra literària. Després de graduar-se a l’Institut de Weequahic el 1950, va estudiar a la Universitat de Bucknell, Pennsilvània, i a la de Chicago, on va obtenir una beca per especialitzar-se en Literatura anglesa. 

El 1959, Roth va publicar Goodbye Columbus —un recull de relats i una novel·la breu—, obra per la qual va rebre el National Book Award. Deu anys després, la seva quarta novel·la, El trastorn de Portnoy, va rebre el reconeixement de la crítica i del públic, amb la qual cosa Roth es va consolidar com un dels escriptors joves més destacats dels Estats Units. Roth és l’autor de trenta-un llibres —inclosos els dedicats a les peripècies de Nathan Zuckerman i d’un narrador fictici anomenat Philip Roth—, per mitjà dels quals explora i dona veu a les complexitats de l’experiència nord-americana dels segles xx i xxi. 

La contribució perdurable de Roth a la literatura va ser àmpliament reconeguda al llarg de la seva vida, tant als Estats Units com a l’estranger. Entre altres distincions, va rebre el Premi Pulitzer, el Premi Internacional Man Booker, va guanyar dues vegades el National Book Critics Circle Award i el National Book Award, i va ser guardonat amb la National Medal of Arts i la National Humanities Medal, atorgades pel president Clinton i Obama, respectivament. 

Philip Roth va morir el 22 de maig de 2018 a vuitanta-cinc anys i quan en feia sis que havia deixat d’escriure.