Monsieur Teste

«Monsieur Teste potser tenia quaranta anys. Parlava extraordinàriament ràpid i tenia una veu apagada. Tot en ell es diluïa, els ulls, les mans. Tenia tanmateix unes espatlles militars, i el seu pas era d’una regularitat que sorprenia. Quan parlava no alçava mai el braç ni el dit: havia matat el titella.»

Monsieur Teste —tant el llibre com el personatge—, poden considerar-se el jo literari de Paul Valéry. Així com Valéry, amant del rigor de les matemàtiques i la ciència, va arribar a detestar la vaguetat i la imprecisió, Monsieur Teste constantment cerca la precisió de l’intel·lecte. No és casualitat que les primeres paraules del llibre siguin: «L’estupidesa no és el meu fort». La sobreposició de les seccions del llibre, sense relació aparent, acaba desvetllant trets identificatius de Monsieur Teste i de Valéry. En una d’aquestes seccions s’hi troba la carta que Émile Teste, esposa de Monsieur Teste, escriu a un amic parlant del seu marit. Gràcies a ella es pot descobrir que una persona consagrada a la fredor de la intel·ligència pot estimar encara amb més tendresa, passió i dedicació que el més ardent dels enamorats. Monsieur Teste, així com Paul Valéry, són la bellesa despresa d’una partida perfecta d’escacs i l’intel·lecte que s’amaga rere les creacions dins del món del Jazz de Dave Brubeck.