Consells de Danilo Kiš a un jove escriptor
Cultiva el dubte pel que fa a les ideologies regnants i als prínceps.
Mantén-te allunyat dels prínceps.
Vetlla per no contaminar el teu llenguatge amb la parla de les ideologies.
Estigues convençut que ets més fort que els generals, però no t’hi comparis.
No creguis que ets més feble que els generals, però no t’hi comparis.
No creguis en projectes utòpics, excepte en aquells que concebis tu mateix.
Mostra’t tan distant vers els prínceps com vers les masses.
Tingues la consciència tranquil·la quant als privilegis que et confereix l’ofici d’escriptor.
No confonguis el caràcter funest de la teva elecció amb l’opressió de classe.
No t’obsessionis per la urgència històrica i no creguis en la metàfora dels trens de la història.
No saltis, doncs, dins «els trens de la història», ja que és una metàfora estúpida i prou.
Recorda constantment aquesta màxima: «Qui assoleix l’objectiu, ha fallat.»
No escriguis reportatges sobre els països que hagis visitat com a turista; no escriguis reportatges, tu no ets periodista.
No et refiïs de les estadístiques, de les xifres, de declaracions públiques: la realitat és el que no es veu a ull nu.
No visitis les fàbriques, els kolkhozos, les obres: el progrés és el que no es veu a ull nu.
No et dediquis a l’economia, la sociologia, la psicoanàlisi.
No t’engresquis amb la filosofia oriental, budisme zen, etc.; tens coses millors a fer.
Sigues conscient del fet que la imaginació és germana de la mentida, i, per tant, perillosa.
No t’associïs amb ningú: l’escriptor està sol.
No creguis els qui diuen que aquest món és el pitjor de tots.
No creguis els profetes, perquè tu ets profeta.
No siguis profeta, perquè el dubte és la teva arma.
Tingues la consciència tranquil·la: els prínceps no tenen res a veure amb tu, perquè tu ets un príncep.
Tingues la consciència tranquil·la: els miners no tenen res a veure amb tu, perquè tu ets un miner.
Sàpigues que allò que no has dit als diaris no s’ha perdut per sempre: és torba.
No escriguis per encàrrec.
No apostis sobre l’instant, perquè te’n penediràs.
No apostis tampoc sobre l’eternitat, perquè te’n penediràs.
Estigues descontent de la teva sort, perquè només els imbècils estan contents.
No estiguis descontent de la teva sort, perquè ets un escollit.
No cerquis excuses morals en els qui han traït.
Guarda’t de tota «persistència temible».
Guarda’t de les analogies fal·laces.
Creu-te els qui paguen cara llur inconseqüència.
No creguis els qui fan pagar cara llur inconseqüència.
No preconitzis el relativisme de tots els valors: la jerarquia de valors existeix.
Accepta amb indiferència les recompenses que et concedeixin els prínceps, ara bé, no facis res per merèixer-les.
Estigues convençut que la llengua en què escrius és la millor de totes, perquè no en tens cap altra.
Estigues convençut que la llengua en què escrius és la pitjor de totes, encara que no la canviaries per cap altra.
«Ja que ets tebi, i no fred o calent, estic a punt de vomitar-te.» (Apocalipsi 3, 16).
No siguis servil, perquè els prínceps et prendrien per criat.
No siguis presumptuós, perquè t’assemblaries als criats dels prínceps.
No et deixis convèncer que la teva literatura és socialment inútil.
No pensis que la teva literatura sigui «una acció útil per a la societat.»
No pensis que ets un membre útil de la societat.
No et deixis convèncer, però, que ets un paràsit de la societat.
Estigues convençut que el teu sonet val més que els discursos dels polítics i dels prínceps.
Sàpigues que el teu sonet no pot fer res contra la retòrica dels polítics i dels prínceps.
Tingues en tot la teva opinió pròpia.
No donis la teva opinió en tot.
És a tu a qui menys costen les paraules.
Els teus mots no tenen preu.
No parlis en nom de la teva nació, perquè qui ets tu per pretendre representar a ningú, tret de a tu mateix!
No siguis pas a l’oposició, perquè tu no ets al davant, sinó a sota.
No siguis pas al costat del poder i dels prínceps, perquè tu ets per sobre seu.
Baralla’t contra les injustícies socials, sense fer-ne un programa.
Vigila que la lluita contra les injustícies socials no et desviï del teu camí.
Estudia les idees dels altres, després oblida-les.
No concebis cap programa polític, no concebis cap programa: tu conceps a partir del magma i del caos del món.
Guarda’t dels qui et proposen solucions finals.
No siguis l’escriptor de les minories.
En el moment que una comunitat t’adopta, dubta de tu mateix.
No escriguis per al «lector mitjà»: tots els lectors són mitjans.
No escriguis per a l’elit; l’elit no existeix: tu ets l’elit.
No pensis en la mort, i no oblidis que ets mortal.
No creguis en la immortalitat de l’escriptor, són bajanades de professors.
No siguis tràgicament seriós, perquè és còmic.
No facis l’histrió, perquè els boiars estan acostumats que els distreguin.
No siguis bufó de cort.
No pensis que els escriptors són «la consciència de la humanitat»; has vist massa cràpules.
No et deixis convèncer que no ets res ni ningú: has vist que els prínceps tenen por dels poetes.
No vagis a la mort per cap idea i no convencis a ningú de fer-ho.
No siguis covard, i menystén els covards.
No oblidis que l’heroisme es paga car.
No escriguis per les festes i les commemoracions.
No escriguis panegírics, perquè te’n penediries.
No escriguis oracions fúnebres als herois de la nació, perquè te’n penediries.
Si no pots dir la veritat, calla.
Guarda’t de les mitges veritats.
Quan tothom fa festa, no hi ha cap raó perquè tu també hi prenguis part.
No serveixis els prínceps ni els boiars.
No demanis serveis als prínceps ni als boiars.
No siguis tolerant per educació.
No defensis la veritat a qualsevol preu: «No es discuteix amb un imbècil».
No et deixis convèncer que tots tenim raó igualment, i que els gustos no es discuteixen.
«Que dos estiguin equivocats no vol pas dir que tots dos tinguin raó.» (Popper)
«Admetre que l’altre té raó no ens protegeix d’un altre perill: creure que tothom té raó.» (Ídem)
No discuteixis amb ignorants sobre coses de què senten a parlar per primer cop justament gràcies a tu.
No tinguis cap missió.
Guarda’t dels qui tenen una missió.
No creguis en el «pensament científic».
No creguis en la intuïció.
Guarda’t del cinisme, incloent-hi el teu.
Evita els llocs comuns ideològics i les cites.
Tingues el coratge de dir que el poema d’Aragon a la glòria de la GPU és una infàmia. No li cerquis circumstàncies atenuants.
No et deixis convèncer que en la polèmica Sartre-Camus tots dos tenien raó.
No creguis en l’escriptura automàtica ni a raig ―tu aspires a la claredat.
Rebutja les escoles literàries imposades.
Quan esmentin el «realisme socialista», renuncia a qualsevol discussió.
Sobre la qüestió de la literatura compromesa, fes muts i a la gàbia: deixa aquest tema als professors.
A qui compara els camps de concentració a la Santé, engega’l a passeig.
A qui afirma que Kolyma és diferent d'Auschwitz, l’engegues al diable.
A qui afirma que a Auschwitz només es van exterminar polls i no pas homes, fes-lo fora.
A qui afirma que tot allò representava una «necessitat històrica», mateix tractament.
«Segui il carro e lascia dir le genti.» (Dante)