ELIAS CANETTI

Elias Canetti (Russe, 1905 – Zuric, 1994) va ser la mostra vivent dels canvis que Europa va patir a causa de les dues guerres mundials. Nascut a Bulgària, en aquell moment part de l’Imperi otomà, el 1911 es va traslladar al Regne Unit. Va viure entre Viena, Zuric i Anglaterra. D’origen sefardita, Canetti parlava ladí, búlgar, anglès i alemany, llengua amb què va escriure una obra narrativa, dramatúrgica i assagística imprescindible. Elias Canetti és la demostració que, contràriament al que de vegades s’afirma, els Premis Nobel de literatura també recauen en grans autors.

PAUL VALÉRY

Paul Valéry, reconegut com el poeta de l’intel·lecte, creia fermament que la creació literària havia d’estar sotmesa a les mateixes lleis i principis que les ciències. Com va dir en una carta a Jeannie Gobillard, els «meus treballs són monuments de disciplina, de supressió, de coerció, d’atenció, de puresa [...]»: el poeta, com el científic i el matemàtic, ha d’aconseguir descobrir l’ordre intern del món i les lleis que el regeixen. La qüestió poètica i literària no és només qüestió de la inspiració, és sobretot qüestió de rigor, meticulositat i pulcritud. Valéry, en vida va tenir un gran reconeixement intel·lectual. Octavio Paz va dir que el veritable filòsof francès del s. XX no era Sartre, sinó Valéry.

DANILO KIŠ

(Subotica, 1935 – París, 1989) és l’escriptor més original de l’ex-Iugoslàvia i per això va haver de marxar-ne. A més d’excel·lir com a novel·lista, va destacar com a poeta, traductor i assagista. La seva mare era una montenegrina ortodoxa i el seu pare, un jueu hongarès que va ser assassinat a Auschwitz. Aquesta mort marcarà l’obra de Kiš, que, alhora, beu directament d’autors com Bruno Schulz, Borges i Joyce. Defensor a ultrança de la individualitat i la independència de l’escriptor, Kiš va denunciar, amb una gran lucidesa i coneixement de causa, la manipulació i censura a què el poder sempre pretén sotmetre l’art genuí.

FRANZ KAFKA

Franz Kafka (Praga, 1883 – Kierling, 1924 ) és una de les ments més particulars, enrevessades i bigarrades de la Història de la Literatura. Els seus escrits, construïts sobre la base del detall i la narració concisa, aconsegueixen crear una atmosfera asfixiant. De la particularitat de la seva obra en sorgeix el terme kafkià, que evoca situacions confuses, estranyes, angoixants i opressives. Qualsevol de les presons que va idear i il·lustrar Piranesi podrien representar tant la ment com l’obra de Franz Kafka.

ARTHUR RIMBAUD

Hi ha escriptors que van aturar la seva vida per posar-se a escriure. D’altres, com Rimbaud, van abandonar l’escriptura per posar-se a viure. Des de ben petit se’l va qualificar de brillant, i la prova d’aquesta genialitat queda recollida en la poca obra que va publicar, d’entre la qual destaca Una temporada a l’infern i Il·luminacions. Rimbaud va tenir una vida turbulenta, marcada per la seva agitada relació amb Paul Verlaine –el qual, després d’una disputa, li va disparar un tret a la mà–, els seus viatges arreu d’Europa, Indonesia i el Iemen, i la fortuna que va aconseguir fer a Etiòpia com a traficant d’armes.

JOSEPH ROTH

(Brody, 1894 – París, 1939) va sorgir, com molts grans artistes de la seva època, de Galitzia.  Aprofitant una incapacitat incorregible per establir-se enlloc, de jove va travessar diversos països d’Europa en un seguit de viatges a partir dels quals va escriure articles periodístics extraordinaris. La seva llar sempre van ser els hotels i els cafès. Roth va destacar, també, com a novel·lista, tot i que, de cara al públic, sempre va estar a l’ombra d’autors com Stefan Zweig o Thomas Mann. Abocat des de ben jove a l’autodestrucció,  va transformar la seva vida en poesia a còpia d’inventar-se-la contínuament. Joseph Roth és l’ànima de Flâneur.

ELIZABETH BISHOP

(Worcester, 1911 – Boston, 1979) és la poeta més important de la seva generació. Va publicar cinc llibres de poemes, tots caracteritzats per una gran capacitat d’observació, un to auster i una precisió lèxica que l’allunyen del to confessional que imperava entre la majoria dels seus coetanis. Va viatjar constantment i va viure setze anys al Brasil. Justament el paisatge, la cartografia i la geografia apareixen molt sovint en els seus poemes com a intent de determinar la realitat que, com tots sabem, és inestable per definició.

CHARLES BAUDELAIRE

(París, 1821 – 1867). Crea una obra que és el París de la seva època; una ciutat que, segons ell, representa tot allò a què s’enfronta l’home modern. El brogit de la vida urbana que el repugna i l’atrau alhora— és l’escenari d’on extreu la inspiració per als seus poemes i assajos.
Baudelaire és el gran pioner de la poesia en prosa i, amb permís de Poe, de la figura del flâneur literari. A Editorial Flâneur el venerem.

JORGE LUIS BORGES

(Buenos Aires, 1899 – Ginebra, 1986). És l'escriptor llatinoamericà més important de la història. Va conrear l'assaig, els relats breus i la poesia. La seva obra és absolutament inclassificable.
En Borges conviuen, sense cap mena de conflicte, la quotidianitat, la fantasia, l'erudició i l'universalisme. Va dedicar la vida a llegir, fins a quedar cec. 

AVEL·LÍ ARTÍS-GENER

(Barcelona, 1912-2000). Es va dedicar des de ben jove al periodisme. Més endavant va escriure novel·les, va traduir-ne d’altres, i va fer de corrector i dibuixant, tot això a Catalunya i a Mèxic, país on es va haver d’exiliar després de la Guerra civil. La seva obra es distingeix per un to irònic que també trobem en la gran quantitat de mots encreuats que va crear i, potser, en la seva traducció de L’Aleph.

RAINER MARIA RILKE

(Praga, 1875 – Valmont, 1926). Seguint el camí traçat per Hölderlin, va concebre la seva vida com un acte d'escriptura constant. Allunyat de les tendències poètiques de la seva època, Rilke va acabar sent el poeta més original de la llengua alemanya del segle XX. De la producció poètica, destaquem les Elegies de Duino i els Sonets a Orfeu i de la prosa, la seva vasta correspondència i Els quaderns de Malte Laurids Brigge.

MICHAEL LÖWY

(São Paulo, 1938). Fill d’un matrimoni de jueus vienesos que van emigrar al Brasil el 1934, el 1961 es va traslladar a França. Ha dedicat estudis de Karl Marx, Rosa Luxemburg, Leon Trotsky, Hannah Arendt, Gershom Scholem, Franz Lafka, Georg Lukács, Lucien Goldmann i Walter Benjamin, que va ser l’autor que li va fer descobrir el judaisme. Ha estat professor a França, Anglaterra i Israel.

WALTER BENJAMIN

(Berlín, 1892 – Portbou,1940). Pensador volgudament inclassificable, l’originalitat de Benjamin passa per l’atenció que dedica als detalls que conformen la vida moderna, portadors, segons ell, de significats reveladors que van molt més enllà del que mostren les aparences. Malgrat diversos intents infructuosos, Benjamin no va encaixar mai en l’àmbit acadèmic del seu temps, la qual cosa va influir, més enllà dels esdeveniments històrics que va haver de viure, en una precarietat i inestabilitat constants.

EDMOND JABÈS

(El Caire, 1912 – París, 1991). De ben jove va conrear l’amistat de poetes com Max Jacob, Paul Éluard, René Char i Henri Michaux. El 1957 va haver de marxar d’Egipte i es va instal·lar a França. Jabès és l’escriptor de l’exili, del desarrelament, del desert, de la paraula, del traç i del silenci, és a dir, de la tradició jueva del llibre.
El llibre de l’hospitalitat, publicat pòstumament, és la seva primera obra traduïda al català. Jabès va morir a París el 1991.

MAURICE BLANCHOT

(Quain, 1907 – Le Mesnil-Saint Denis. 2003). Va estudiar filosofia a la universitat d’Estrasburg. Durant gran part de la seva vida es va dedicar a reflexionar sobre la literatura i el silenci i a practicar-los tots dos. Amic d’Emmanuel Lévinas, Georges Bataille i Jacques Derrida, sempre va citar Kafka com a influència principal. Thomas l’Obscur és el primer llibre de Maurice Blanchot que es tradueix al català.

THOMAS BERNHARD

(Heerlen, Països Baixos,1931 – Gmunden, Àustria,1989). Poeta, novel·lista i dramaturg. De la seva producció narrativa cal destacar-ne les novel·les El malaguanyat, Trastorn, Mestres antics o Sí, així com la seva pentalogia autobiogràfica. El nebot de Wittgenstein és el millor llibre de Bernhard.

* Fotografia de Michael Horowitz/Anzenberger Agency

JAUME C. PONS ALORDA

(Caimari, 1984) és poeta, escriptor i traductor.D’entre els seus poemaris cal destacar Riu, bèstia (Lleonard Muntaner, 2021), Era (LaBreu,2018), Cala foc als ossos (2016) i Tots els sepulcres (LaBreu, 2015). L’any 2019 li van atorgar el Premi Pin i Soler de Tarragona per la seva segona novel·la, Ciutat del mal (Angle Editorial, 2019). També és autor d’Apocalipsi Uuuuuuuaaaaaaa (Comanegra, 2015), dietari del rodatge d’Història de la meva mort, d’Albert Serra. Ha traduït, entre altres obres, Fulles d’herba, de Walt Whitman, que va merèixer el Premi Cavall Verd Rafael Jaume de Traducció Poètica i el Premi de la Crítica Serra d’Or a la millor traducció de l’any, i El preludi, de William Wordsworth, obra per la qual ha tornat a guanyar el Premi Cavall Verd.

ARTICLES:

Més 324. «Jaume C. Pons Alorda ens presenta la traducció de "Trenta poemes", d'Elizabeth Bishop». Xavier Graset (13/07/2021).

PILAR ESTELRICH I ARCE

(Palma, 1952) és professora emèrita de la Facultat de Traducció i Interpretació de la Universitat Pompeu Fabra. Ha traduït de l’alemany al català obres d’Ingeborg Bachmann, Walter Benjamin, Bertolt Brecht, Julia Franck, Günter Grass, Hermann Hesse, Elfriede Jelinek, Franz Kafka, Wolfgang Koeppen, Uwe Tellkamp, Ilija Trojanow i Joseph Roth (a qui va dedicar la seva tesi doctoral).

ARTICLES:

Última hora. «Joseph Roth fue un exponente de la vivencia individual en un entorno hostil». Entrevista a Pilar Estelrich (1/11/2021).

JOSEP MARIA FULQUET I VIDAL

(Barcelona, 23 de setembre de 1948) és poeta, traductor i ha exercit la docència universitària. La seva obra poètica ha estat reconeguda amb el Premi Carles Riba 2017 per Ample vol de la nit (Proa, 2018), i el Premi Miquel de Palol 2016 per Morir com un riu (Proa, 2016). Ha traduït, entre d’altres autors, Ted Hughes (Cartes d’aniversari), Francis Scott Fitzgerald (En aquest costat del paradís) i Robert Lowell (Apunts del natural. Morts per la Unió). 

articles:

Núvol. El digital de cultura: « Josep M. Fulquet: “La mort és el gran canvi”». Jaume C. Pons Alorda (18/01/2017)

EDUARD SANTIAGO I CLARES

(Barcelona, 17 de febrer de 1948) és enginyer químic. Ha traduït amb Josep Maria Fulquet les Elegies de Duino, de Rainer Maria Rilke.  

ARTICLES:

Més 324. «Josep Maria Fulquet i Eduard Santiago ens presenten la traducció d'"Elegies de Duino", de Rainer Maria Rilke». Xavier Graset (01/12/2020)

MARC JIMÉNEZ BUZZI

(Barcelona, 1976) és llicenciat en Traducció per la Universitat Pompeu Fabra (1998) i en Filologia Alemanya per la Universitat de Barcelona (2004). Ha traslladat al català obres, entre d'altres autors, de Friedrich Nietzsche (L'Anticrist), Stefan Zweig (Petita crònica, El món de 1914), Ernst Robert Curtius (L’esperit alemany en perill), i al castellà títols de C. M. Bowra (Homero), Walter Burkert (Homo necans) o Joachim Fest (Conversaciones con Albert Speer).

articles:

Web professional. Marc Jiménez Buzzi

DAVID CUSCÓ I ESCUDERO

(Andorra, 1973) és llicenciat en filologia anglesa i teoria de la literatura. És un terç de Flâneur i edita la revista cultural El funàmbul. Ha traduït El llibre de l’hospitalitat d’Edmond Jabès, L’spleen de París i El pintor de la vida moderna de Baudelaire, i, amb Arnau Pons, Avís d’incendi de Michael Löwy.

articles:

El Funàmbul. Revista de cultura (Blog)

ARNAU PONS

(Felanitx, 1965) és traductor de l’alemany, el francès, el portuguès, l’italià i l’hebreu. Poeta, assagista i editor, l’any 2015 va rebre el Premio Nacional a la Mejor Traducción per la seva traducció de Cristall d'alè de Paul Celan, editada per LaBreu. A banda de Celan, de qui acaba de traduir Reixes de llengua, també ha traduït Dino Campana (Cants òrfics, Lleonard Muntaner), Izak Katzenelson (El kante del puevlo djidyó atemado, Herder), Helberto Helder (Última ciència, Pagès), Luiza Neto Jorge (Destrets d’indret, Pagès) i Maurice Blanchot (Thomas l’Obscur, Editorial Flâneur).

Com a editor en català, ha donat a conèixer textos crítics d’Idith Zertal, Sarah Kofman, Hannah Arendt, Ingeborg Bachmann i Rachel Bespaloff, entre d’altres, així com la poesia de Max Jacob, Thomas Bernhardt o Tristan Tzara.

articles:

Diari Ara: «El poeta convencional vol sempre l’afalac i el poder» / Entrevista a Arnau Pons. Jordi Nopca (05/07/2019)

Els Entusiastes IB3. Nicole d’Amonville i Arnau Pons (YouTube)

Poetàrium. Contemporary Catalan Poetry / Entrevista a Arnau Pons (Web)

RAÜL GARRIGASAIT COLOMÉS

(Solsona, 1979) és filòleg clàssic, traductor, escriptor i editor. Des del 2008 és director de l’Editorial Alpha, que edita la Col·lecció de Clàssics Grecs i Llatins de la Fundació Bernat Metge. El 20 de gener de 2015 va ser guardonat amb el cinquè Premi Cum Laude, que convoca l’Institut d'Estudis Món Juïc per la tesi L’hàbit de la dificultat. Wilhelm von Humboldt i Carles Riba davant l’Agamèmnon d’Èsquil. Ha publicat diversos llibres, articles i traduccions, entre els quals la novel·la Els estranys (Edicions de 1984), guardonada amb el premi Llibreter 2017 i el premi Òmnium, i l’assaig El gos cosmopolita i dos espècimens més (Editorial Acontravent).

Cal destacar les traduccions que ha fet de Plató, Friedrich Nietzsche, Johann Wolfgang Goethe, Rainer Maria Rilke, Roger Friedlein, Peter Sloterdijk, Alèxandros Papadiamandis i Zygmunt Bauman.

articles:

Diari Ara: «L'estranyesa de Raül Garrigasait guanya el Llibreter»,  Jordi Nopca (30/06/2017)

La casa en obres. Espai literari de Raül Garrigasait (Blog)