Manuscrit Hannah Arendt

Abans de marxar de París, Benjamin va deixar la part del seu arxiu que considerava menys important al seu domicili de la rue Dombasle núm. 10, una altra part va confiar-la a Georges Bataille perquè l’amagués a la Biblioteca Nacional, i es va endur la resta amb ell. Les diverses versions de les tesis sobre el concepte d’història, amb els manuscrits preparatoris i els paralipomena, van seguir aquests dos últims camins. De tot aquest material, ens han pervingut dues versions manuscrites del text (una en alemany i una en francès) i quatre versions mecanografiades, de tal manera que no podem saber a quina d’elles es referia Benjamin en les dues cartes de 1940 citades més amunt (finalment no havia enviat el text a Gretel Adorno al·legant que encara havia de «retenir una mica més les tesis anunciades»).

La més antiga de les versions conservades, i que oferim en aquest volum, és el manuscrit que Benjamin va donar a Hannah Arendt a Lourdes el mes de juny de 1940. Se’l coneix com a manuscrit Hannah Arendt i es conserva a la Library of Congress de Washington, dins la secció The Hannah Arendt Papers. El 1974 Rolf Tiedemann i Hermann Schweppenhäuser, els editors dels Gesammelte Schriften (d’ara endavant, GS), ja la citaven entre les variants del text, i es va publicar per primera vegada dins Arendt und Benjamin. Texte, Briefe, Dokumente, a cura de Detlev Schöttker i Erdmut Wizisla (2006). Es tracta d’un manuscrit sense títol, amb nombroses correccions, escrit en les faixes postals del diari Schweizer Zeitung am Sonntag i la revista Cahiers du Sud, als quals Benjamin estava subscrit.


* Extracte del pròleg de Marc Jiménez Buzzi