Maurice_Blanchot.jpg
 

ARTICLES sobre L’autor:

Blanchot, un pensament complex

Tot i que, de vegades, les explicacions que Blanchot va donar de la seva ideologia de joventut no són gaire satisfactòries, formen part de les arestes d’un home de pensament complex i contradictori, rehabilitat per figures com Lévinas i Derrida i, sobretot, per la seva obra, simultània, en el cas de Thomas l’Obscur, i posterior.  

  

 

Maurice Blanchot 

(Quain, 1907 – Le Mesnil-Saint Denis, 2003). Escriptor francès.

L’any 1930, Maurice Blanchot s’instal·la a París i comença a comprometre’s amb els ambients d’extrema dreta d’aquesta ciutat. Tot i haver estudiat filosofia a Estrasburg, ara el que li interessa és el periodisme. Així, doncs, col·labora amb publicacions feixistes, on els seus articles reflecteixen una ideologia força particular, revolucionària, propera a L’Action Française de Maurras: vessen odi contra la democràcia parlamentària, el comunisme, el capitalisme i... el nazisme.

Tot i que l’antijudaisme no és la base del seu pensament, en trobem traces evidents, sobretot en articles del 1936.

Aquests anys, Blanchot escriu per La Revue française, Le Journal des débats, La revue universelle, Réaction, Le Rempart, Combat i L’Insurgé, Aux Écoutes, entre d’altres. Segons explica ell mateix molts anys després, durant bona part de la dècada dels anys 30, Blanchot participa d’aquest món durant el dia i, seguint les passes del seu admirat Kafka, compon Thomas l’Obscur a les nits. Això durarà fins al 1938, any a partir del qual tan sols escriurà crítica literària.

Aquest mateix Blanchot, defensor de Pétain, és el que ajuda la família d’Emmanuel Lévinas a amagar-se durant la guerra; el que l’any 1960 es manifesta contra la guerra d’Algèria escrivint la «Déclaration sur le droit à l’insoumission dans la guerre d’Algérie» isignant el «Manifeste des 121». És el mateix Blanchot, amic de Georges Bataille, de Lévinas (una amistat que ja havia començat el 1926, a Estrasburg), Marguerite Duras, Robert Antelme, Jacques Derrida... El mateix Blanchot que l’any 1968 és al carrer amb Deleuze i Barthes. El mateix que defineix l’antijudaisme com a «falta capital» i que descriu Auschwitz i la Xoà com «l’esdeveniment absolut de la història».

El mateix Blanchot, però ara a l’extrema esquerra.