Correspondència entre Elizabeth Bishop i Hannah Arendt

437 Lewis Wharf, Massachusetts 02110

22 de gener de 1975

Estimada Hannah Arendt:

Potser no em recordeu, però fa molt de temps vaig passar dos vespres al vostre apartament (i us soc, per descomptat, una lectora fidel...). Només us escric per dir-vos que trobo que el vostre article sobre W. H. Auden al New Yorker del 20 de gener és lúcid, amable i emocionant. Amb prou feines vaig conèixer Auden i una de les coses que em saben més greu és que en les poques ocasions que el vaig veure em va fer massa vergonyar dir-li res. El llegia constantment des de l’època de la universitat —tots ho fèiem, aleshores—; realment va ser el creador de l’ambient en què molts de nosaltres vam viure durant els anys trenta.

El que em va agradar del vostre text, en part, va ser que citàveu molts dels versos que jo hauria citat si escrigués cap article d’aquesta mena. (També citaria les tres últimes estrofes de “The Fall of Rome”. I “whose favorite color is blue/ color of blue-bells/ and boy’s overalls”... I per descomptat molts més.) No el vaig tractar personalment, però mai m’hagués pensat que fos tan infeliç com dieu que era. Això m’entristeix gairebé com si l’hagués conegut.

Fa quatre o cinc trimestres que faig classe a Harvard i em sorprenc i m’enfado constantment perquè els estudiants no en saben res, dels seus poemes, només en coneixen un o dos dels que apareixen a les antologies; i, encara pitjor, no sembla que vegin la bellesa de la seva poesia ni la sentin gens. (Hi ha una o dues excepcions, però no crec que cap alumne meu hagi llegit mai cap llibre d’Auden.) L’Advocate de Harvard traurà un número dedicat a Auden. O potser ja ha sortit, i ja l’heu vist? Crec que hi ha contribuït molt bona gent. Si ho volguéssiu, us n’enviaria una còpia; no, ho faré igualment; no cal que em respongueu.

És probable que no em recordeu, però crec que tal vegada recordareu la meva amiga brasilera, Lota de Macedo Soares. Vau tenir una conversa que li va agradar molt i en va parlar molts anys.

Ben cordialment,

Elizabeth Bishop

5 de febrer de 1975

Sra. Elisabeth Bishop

437 Lewis Wharf

Boston, Mass. 02110

Estimada Elizabeth Bishop,

Quina ocurrència creure que no us recordo. Recordo cada minut d’aquell vespre tan notable amb la vostra amiga brasilera i, si us he de ser sincera, sempre m’ha sabut greu no haver sabut res de vós mai més. Potser en podem treure alguna cosa de tot això. Com que esteu a Boston, segur que veniu sovint a Nova York. M’agradaria molt veure-us una altra vegada i agrair-vos les vostres amables paraules.

Vostra,

Hannah Arendt