Paul Wittgenstein i l’òpera

A El nebot de Wittgenstein un dels aspectes que uneix més el narrador i Paul Wittgenstein és la passió per l’òpera. Aquesta passió és la que explica un passatge força còmic en què tots dos personatges, mig convalescents, acompanyats d’una amiga, i en un cotxe descapotable, recorren més de tres-cents cinquanta quilòmetres perquè volen un exemplar del Neue Zürcher Zeitung que conté un article, que volen llegir tant sí com no, sobre la Zaide de Mozart. La primera parada és a Salzburg; la darrera, a Wels, i si no hagués estat per l’esgotament haurien arribat fins a Zuric. El fet que no trobin cap exemplar de la revista enlloc reforça la idea que ambdós personatges ja tenen d’Àustria: tret de Viena, la resta del país és una zona provinciana, erma i totalment mancada d’esperit. A banda d’aquesta conclusió, el viatge té una altra conseqüència: tots tres agafen un refredat que els dura setmanes.

A banda de les òperes de Wagner, l’òpera preferida de Paul Wittgenstein és Die Frau ohne Schatten (La dona sense ombra) de Richard Strauss, amb llibret d’Hugo von Hofmannsthal, estrenada el 1919. En algunes dels les seves conferències improvisades al mig del carrer, Paul Wittgenstein anuncia que posarà aquesta obra en escena amb els millors músics del món i dirigida per Otto Klemperer (cosí de Victor Klemperer): «Construiré un escenari flotant, i la Filharmònica tocarà damunt d’un altre escenari flotant sota del Traunstein. A La dona sense ombra li escau el Traunsee, s’ha de representar entre Traunkirchen i Traunstein». La mort de Klemperer frustarà el seu pla, meravellosament esbojarrat.