Sebald i Wittgenstein

La figura del filòsof vienès Ludwig Wittgenstein plana damunt de bona part de l’obra de W. G. Sebald. Aquesta presència és especialment evident en dues obres: Austerlitz i Els emigrats. A Austerlitz, Wittgenstein apareix directament en el fragment següent:

«El retorn inesperat de l’Austerlitz em va deixar mig atordit; en tot cas, recordo que abans d’apropar-m’hi vaig pensar molt en la retirada que tenia amb Ludwig Wittgenstein i en l’expressió d’horror que tots dos duien impresa a la cara. Crec que va ser principalment la motxilla, de la qual l’Austerlitz em va explicar un dia que l’havia comprat per deu xílings, just abans d’ingressar a la universitat, en una botiga d’oportunitats de Charing Cross Road que venia excedents de l’Exèrcit suec, i que trobava que era l’única cosa de què mai s’havia pogut refiar de debò, crec, doncs, que va ser la motxilla la que em va inspirar la idea més aviat absurda que hi havia una certa semblança física entre l’Austerlitz i el filòsof mort de càncer a Cambridge el 1951. També Wittgenstein duia sempre una motxilla, a Puchberg i a Otterthal, i quan anava a Noruega, Irlanda o el Kazakhstan, o quan tornava a casa, a l’Alleegasse, per passar el Nadal amb les seves germanes. Aquella motxilla, sobre la qual la seva germana Margarete li va escriure en una ocasió que l’apreciava quasi tant com a ell mateix, va anar sempre amb Wittgenstein, fins i tot, em penso, quan va creuar l’oceà Atlàntic amb el vapor de línia Queen Mary, i després, en el trajecte de Nova York a Ithaca. Cada cop més, quan em cau a les mans una fotografia del filòsof, em fa l’efecte que és l’Austerlitz qui em mira, i quan observo l’Austerlitz, és com si hi reconegués el dissortat pensador, un home reclòs en la lucidesa del seu pensament lògic i la confusió dels sentiments, de tan notables que són les similituds entre tots dos, en l’alçada, en la manera d’estudiar-te franquejant una barrera invisible, la provisionalitat del seu estil de vida, la voluntat de passar amb ben poc i la incapacitat, típica tant de l’Austerlitz com de Wittgenstein, d’entretenir-se amb cap mena de preliminars.»

Abans, però, just al principi del llibre, Wittgenstein ja se’ns havia fet present de manera física: de les quatre imatges d’ulls que comparen la mirada d’alguns animals amb les d’alguns artistes i pensadors, n’hi ha una que mostra l’esguard de Wittgenstein.